Ciència · Dada verificada
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.
Què ha passat
Un estudi liderat per la investigadora predoctoral de la Universitat Complutense de Madrid Beatriz Trejo, publicat el 2026 a la revista Landscape Ecology, ha reconstruït per primera vegada la capacitat ecològica de la vall alta del riu Lozoya (Madrid) fa uns 90.000 anys. A partir del registre fòssil de la Cueva del Camino, al jaciment del Calvero de la Higuera (Pinilla del Valle), l'equip va modelar la distribució i abundància de nou espècies de grans herbívors —rinoceront, cavall, ur, isard, cérvol, daina, cabirol, senglar i castor— per estimar la biomassa disponible. Els resultats indiquen que la vall hauria pogut sostenir entre 14 i 33 neandertals en moments de condicions favorables, no com a població estable ni ocupació contínua.
Per què importa
L'avanç és metodològic: permet passar d'una simple descripció del registre faunístic a una estimació quantitativa de la capacitat real d'un territori per mantenir poblacions humanes prehistòriques, combinant models ecològics, reconstruccions paleoclimàtiques i evidència fòssil. Aporta una nova visió sobre com els ecosistemes de muntanya de l'interior peninsular van poder actuar com a refugis ecològics durant el Plistocè superior, un període del qual amb prou feines es conserven jaciments a la regió.
A qui afecta
La comunitat científica d'arqueologia i paleoecologia, i el coneixement sobre l'ocupació humana dels paisatges de muntanya a la península Ibèrica.
El límit honest
L'estimació de 14 a 33 individus és una capacitat potencial de l'ecosistema, no una població real comprovada ni una ocupació contínua de la vall. El model depèn de la reconstrucció de la fauna i del clima a partir d'un únic jaciment, i les diferències d'hàbitat entre espècies redueixen la disponibilitat real de recursos respecte al que suggeriria el registre fòssil.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.