Ciència · Dada verificada
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.

Què ha passat
Un estudi liderat per la investigadora predoctoral de la Universitat Complutense de Madrid Beatriz Trejo, publicat el 2026 a la revista Landscape Ecology, ha reconstruït per primera vegada la capacitat ecològica de la vall alta del riu Lozoya (Madrid) fa uns 90.000 anys. A partir del registre fòssil de la Cueva del Camino, al jaciment del Calvero de la Higuera (Pinilla del Valle), l'equip va modelar la distribució i abundància de nou espècies de grans herbívors —rinoceront, cavall, ur, isard, cérvol, daina, cabirol, senglar i castor— per estimar la biomassa disponible. Els resultats indiquen que la vall hauria pogut sostenir entre 14 i 33 neandertals en moments de condicions favorables, no com a població estable ni ocupació contínua.
Per què importa
L'avanç és metodològic: permet passar d'una simple descripció del registre faunístic a una estimació quantitativa de la capacitat real d'un territori per mantenir poblacions humanes prehistòriques, combinant models ecològics, reconstruccions paleoclimàtiques i evidència fòssil. Aporta una nova visió sobre com els ecosistemes de muntanya de l'interior peninsular van poder actuar com a refugis ecològics durant el Plistocè superior, un període del qual amb prou feines es conserven jaciments a la regió.
A qui afecta
La comunitat científica d'arqueologia i paleoecologia, i el coneixement sobre l'ocupació humana dels paisatges de muntanya a la península Ibèrica.
El límit honest
L'estimació de 14 a 33 individus és una capacitat potencial de l'ecosistema, no una població real comprovada ni una ocupació contínua de la vall. El model depèn de la reconstrucció de la fauna i del clima a partir d'un únic jaciment, i les diferències d'hàbitat entre espècies redueixen la disponibilitat real de recursos respecte al que suggeriria el registre fòssil.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.
Relacionen per primer cop el cant de la balena geperuda amb el seu cicle d'immersió
Un estudi amb 16 balenes marcades a Hawaii mostra que cada part del cant coincideix amb una fase de la immersió. Podria permetre saber la profunditat i el comportament d'una balena només a partir de gravacions acústiques.


