Salta al contingut
Última hora
SalutLa vacunació infantil mundial avança: 750.000 nadons menys sense cap dosi el 2025CiènciaDetecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llumCiènciaCalculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertalsCiènciaUn telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anysCiènciaRelacionen per primer cop el cant de la balena geperuda amb el seu cicle d'immersióInnovacióLa NASA lliura un receptor de navegació de mida de sabata per guiar missions a la Lluna amb GPS terrestreCiènciaEl llenguatge per activar gens s'ha conservat 2.000 milions d'anys, segons un estudi del CRGCiènciaL'ADN de dues mòmies xilenes confirma que la colonització europea va portar la verola a AmèricaCiènciaResearch4Life fa 25 anys donant accés a la ciència a més de 120 païsosCiènciaEl rover Perseverance capta per primer cop la Terra desapareixent darrere una lluna de Mart

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals

Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi liderat per la investigadora predoctoral de la Universitat Complutense de Madrid Beatriz Trejo, publicat el 2026 a la revista Landscape Ecology, ha reconstruït per primera vegada la capacitat ecològica de la vall alta del riu Lozoya (Madrid) fa uns 90.000 anys. A partir del registre fòssil de la Cueva del Camino, al jaciment del Calvero de la Higuera (Pinilla del Valle), l'equip va modelar la distribució i abundància de nou espècies de grans herbívors —rinoceront, cavall, ur, isard, cérvol, daina, cabirol, senglar i castor— per estimar la biomassa disponible. Els resultats indiquen que la vall hauria pogut sostenir entre 14 i 33 neandertals en moments de condicions favorables, no com a població estable ni ocupació contínua.

Per què importa

L'avanç és metodològic: permet passar d'una simple descripció del registre faunístic a una estimació quantitativa de la capacitat real d'un territori per mantenir poblacions humanes prehistòriques, combinant models ecològics, reconstruccions paleoclimàtiques i evidència fòssil. Aporta una nova visió sobre com els ecosistemes de muntanya de l'interior peninsular van poder actuar com a refugis ecològics durant el Plistocè superior, un període del qual amb prou feines es conserven jaciments a la regió.

A qui afecta

La comunitat científica d'arqueologia i paleoecologia, i el coneixement sobre l'ocupació humana dels paisatges de muntanya a la península Ibèrica.

El límit honest

L'estimació de 14 a 33 individus és una capacitat potencial de l'ecosistema, no una població real comprovada ni una ocupació contínua de la vall. El model depèn de la reconstrucció de la fauna i del clima a partir d'un únic jaciment, i les diferències d'hàbitat entre espècies redueixen la disponibilitat real de recursos respecte al que suggeriria el registre fòssil.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència