Ciència · Dada verificada
L'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiar
Els pergamins fets amb pell d'ovella conserven ADN de patògens. Un equip ha usat aquests "bioarxius" per traçar l'evolució de la verola ovina i entendre millor una malaltia que encara afecta ramats avui.
Què ha passat
Un equip internacional dirigit per l'University College de Dublín ha reconstruït l'evolució del virus de la verola ovina analitzant l'ADN conservat en pergamins de manuscrits medievals, com els Evangelis de York (uns 1.000 anys) i el Corpus Glossary de Cambridge. Combinant aquestes dades amb dents d'ovella de l'Edat del Bronze, el treball, publicat a Science Advances el setembre de 2026, mostra que el virus amenaça el bestiar des de fa més de 3.700 anys. En comparar seqüències antigues i modernes, estimen que els llinatges principals dels capripoxvirus es van diversificar fa entre 11.500 i 3.700 anys, coincidint amb l'auge de la domesticació.
Per què importa
Demostra que arxius i biblioteques poden funcionar com a "càpsules del temps" genètiques que conserven rastres de brots vírics en animals de fa segles. Aquest mètode obre una via nova per estudiar com evolucionen els patògens, coneixement útil per combatre malalties del bestiar que encara avui provoquen mortalitat elevada i pèrdues de llana, carn i llet.
A qui afecta
Investigadors en genètica de patògens i paleogenòmica, i el sector ramader, ja que la verola ovina continua sent una amenaça activa per als ramats a diverses regions del món.
El límit honest
És un avenç de coneixement, no una eina clínica: no aporta encara vacunes ni tractaments nous. La detecció del virus en pell de vedell i cabra pot reflectir infeccions entre espècies o contaminació durant la fabricació, un punt que el propi estudi no tanca. Cal aplicar el mètode a més arxius per confirmar-ne l'abast.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.