Ciència · Dada verificada
El cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a Science
Un estudi publicat a Science demostra per primera vegada que veure i imaginar un objecte comparteixen un mateix codi neuronal. L'avanç ofereix una hipòtesi comprovable per estudiar la creativitat i trastorns com les al·lucinacions.
Què ha passat
Investigadors de Cedars-Sinai van registrar l'activitat de centenars de neurones individuals en 16 adults amb epilèpsia que tenien electrodes implantats temporalment al cervell per diagnosticar-ne les convulsions. Els participants van observar imatges de rostres i objectes i, després, un subgrup les va imaginar de memòria. En el 80% de les neurones registrades es va identificar el codi neuronal que responia a cada imatge; quan els pacients les imaginaven, prop del 40% d'aquestes neurones es reactivaven amb el mateix codi, a la còrtex temporal ventral. L'estudi, amb ús d'eines d'intel·ligència artificial per descriure i verificar el codi, es publica a Science (DOI 10.1126/science.adt8343).
Per què importa
És la primera evidència directa que percepció visual i imaginació comparteixen un mateix codi neuronal en humans. Aporta una hipòtesi mecànica clara i comprovable sobre com el cervell recrea imatges, un pas per entendre els processos creatius i per estudiar trastorns psiquiàtrics associats a alteracions de la imatgeria mental, com les al·lucinacions.
A qui afecta
Comunitat neurocientífica i, a mitjà termini, persones amb trastorns psiquiàtrics caracteritzats per alteracions en la generació d'imatges mentals, com l'esquizofrènia.
El límit honest
Encara no se sap què desencadena la reactivació neuronal ni com els records activen exactament el subconjunt adequat de neurones. La connexió amb els somnis i amb les al·lucinacions és de moment una hipòtesi sense demostrar, i la mostra és de només 16 pacients amb epilèpsia amb electrodes implantats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.