Salut · Dada verificada
Un ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humà
Un home de 66 anys amb insuficiència renal terminal va prescindir de la diàlisi durant nou mesos gràcies a un ronyó de porc modificat genèticament, usat per primer cop com a pont fins a rebre un òrgan humà.
Què ha passat
Un estudi publicat a The Lancet descriu el cas d'un home de 66 anys amb insuficiència renal terminal per diabetis tipus 2, tractat al Mass General Brigham (EUA). El gener de 2025 va rebre un ronyó d'un porc miniatura de Yucatán modificat genèticament per millorar-ne la compatibilitat immunitària. L'òrgan va funcionar de seguida i li va permetre passar 271 dies sense diàlisi, el període més llarg registrat després d'un xenotrasplantament renal porcí. Hi va haver un episodi precoç de rebuig, resolt amb tractament, i no es va detectar transmissió de patògens porcins. Cap als sis mesos van aparèixer lesions als vasos sanguinis de l'òrgan que van progressar fins al fallada, i el ronyó va ser extirpat. Després de tornar a la diàlisi, el pacient va rebre un ronyó de donant humà mort, que va funcionar bé durant els sis mesos de seguiment.
Per què importa
És la primera vegada que un ronyó de porc s'utilitza com a "pont" temporal fins a disposar d'un òrgan humà, una via per guanyar temps a pacients amb poques opcions: aquest home tenia un 9% de probabilitats de rebre un ronyó humà en cinc anys i més d'un 40% de risc de morir o sortir de la llista d'espera. Davant l'escassetat crònica d'òrgans, el cas aporta evidència real sobre el potencial i els límits del xenotrasplantament renal.
A qui afecta
Persones amb malaltia renal en fase terminal que depenen de la diàlisi i esperen un trasplantament davant l'escassetat d'òrgans humans.
El límit honest
Es tracta d'un únic pacient, sense grup de comparació, amb una selecció acurada i atenció especialitzada intensiva que potser no està disponible en altres centres. L'òrgan porcí va fallar cap als sis mesos per lesions vasculars i va haver de ser extret. Els autors adverteixen que cal demostrar-ne la seguretat i durabilitat a llarg termini abans de plantejar-lo com a teràpia definitiva.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàcia
Un estudi a Science mostra que administrar aquest compost abans de la quimioteràpia protegeix els nervis sensorials durant fins a sis cicles en ratolins, sense reduir l'efecte antitumoral. Ara arriba un assaig de fase 2 en pacients.
La semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pes
Un estudi a Cell Metabolism mostra que el fàrmac actua sobre cèl·lules del fetge per reduir inflamació i fibrosi, un mecanisme propi que obre la porta a teràpies més específiques contra la malaltia hepàtica metabòlica.
Un atles cel·lular mostra que el sistema immunitari d'homes i dones envelleix diferent
Un estudi del BSC publicat a Nature Aging identifica per primera vegada les cèl·lules i els gens que expliquen per què dones i homes envelleixen amb riscos immunitaris diferents. Un pas cap a una medicina de precisió amb perspectiva de sexe.