Ciència · Dada verificada
Científics creen cèl·lules sintètiques amb ADN de laboratori que creixen i es divideixen
Un equip de la Universitat de Minnesota ha construït "SpudCells", esferes fetes de compostos químics que completen tot el cicle cel·lular: creixen, repliquen el seu ADN i es divideixen en dues generacions noves.
Què ha passat
La investigadora Kate Adamala i el seu equip a la Universitat de Minnesota han creat cèl·lules sintètiques anomenades SpudCells a partir de liposomes (esferes microscòpiques plenes d'aigua) i ADN sintètic. Segons l'estudi, publicat com a preprint (sense revisió per parells) l'1 de juliol de 2026, són les primeres a demostrar el cicle cel·lular complet: creixement, replicació genètica i divisió per produir la generació següent. L'equip també va observar com les SpudCells amb avantatge genètic de creixement es propagaven per la població, imitant la selecció natural.
Per què importa
És, segons el bioenginyer Tom Ellis (Imperial College London), probablement "l'avenç més gran del camp en els darrers temps": per primer cop es demostra que molècules construïdes des de zero poden reproduir el cicle vital complet abans reservat a cèl·lules naturals. Obre la porta a organismes dissenyats per fabricar fàrmacs, aliments o combustibles, i a entendre millor els requisits mínims perquè la matèria inanimada esdevingui vida.
A qui afecta
Comunitat científica en biologia sintètica i bioenginyeria; a mig termini, sectors farmacèutic, alimentari i energètic si la tecnologia s'arriba a escalar.
El límit honest
L'estudi encara no ha passat revisió per parells, és un preprint. Les mateixes autores reconeixen que les SpudCells no són ni de lluny tan capaces com les cèl·lules naturals: depenen totalment d'un líquid extern ric en nutrients, no poden fabricar la seva pròpia maquinària de proteïnes, no controlen el seu metabolisme ni eliminen residus, sovint reparteixen malament l'ADN en dividir-se i s'esgoten després de poques generacions. El filòsof John Dupré qüestiona també si aporten avantatges reals sobre bacteris modificats o si capturen l'aspecte simbiòtic de la vida real.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.