Ciència · Dada verificada
Científics creen cèl·lules sintètiques amb ADN de laboratori que creixen i es divideixen
Un equip de la Universitat de Minnesota ha construït "SpudCells", esferes fetes de compostos químics que completen tot el cicle cel·lular: creixen, repliquen el seu ADN i es divideixen en dues generacions noves.
Què ha passat
La investigadora Kate Adamala i el seu equip a la Universitat de Minnesota han creat cèl·lules sintètiques anomenades SpudCells a partir de liposomes (esferes microscòpiques plenes d'aigua) i ADN sintètic. Segons l'estudi, publicat com a preprint (sense revisió per parells) l'1 de juliol de 2026, són les primeres a demostrar el cicle cel·lular complet: creixement, replicació genètica i divisió per produir la generació següent. L'equip també va observar com les SpudCells amb avantatge genètic de creixement es propagaven per la població, imitant la selecció natural.
Per què importa
És, segons el bioenginyer Tom Ellis (Imperial College London), probablement "l'avenç més gran del camp en els darrers temps": per primer cop es demostra que molècules construïdes des de zero poden reproduir el cicle vital complet abans reservat a cèl·lules naturals. Obre la porta a organismes dissenyats per fabricar fàrmacs, aliments o combustibles, i a entendre millor els requisits mínims perquè la matèria inanimada esdevingui vida.
A qui afecta
Comunitat científica en biologia sintètica i bioenginyeria; a mig termini, sectors farmacèutic, alimentari i energètic si la tecnologia s'arriba a escalar.
El límit honest
L'estudi encara no ha passat revisió per parells, és un preprint. Les mateixes autores reconeixen que les SpudCells no són ni de lluny tan capaces com les cèl·lules naturals: depenen totalment d'un líquid extern ric en nutrients, no poden fabricar la seva pròpia maquinària de proteïnes, no controlen el seu metabolisme ni eliminen residus, sovint reparteixen malament l'ADN en dividir-se i s'esgoten després de poques generacions. El filòsof John Dupré qüestiona també si aporten avantatges reals sobre bacteris modificats o si capturen l'aspecte simbiòtic de la vida real.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Descobreixen que el "petit cervell" del cor el protegeix de fallar sota estrès
Científics de Yale han identificat en ratolins dos tipus de neurones del "petit cervell" del cor. Un d'ells, les Ddah1+, protegeix l'òrgan de fallar sota estrès, una pista per a futurs tractaments cardíacs.
Un nou mètode químic permet fabricar en dissolució nitrurs metàl·lics fins ara difícils de sintetitzar
Un equip descriu a Nature una via en sals foses i alta pressió per produir nanocristalls de nitrurs metàl·lics refractaris com TiN o GaN, materials clau per a il·luminació LED, electrònica de potència i catàlisi.
Un model cognitiu explica com raonem davant de jocs nous i pot ajudar a dissenyar IA més flexible
Un estudi de Nature amb més de 1.000 participants i 121 jocs de taula mostra que davant d'un joc desconegut les persones raonen de manera sistemàtica amb simulacions mentals ràpides i poc profundes. Un patró que pot inspirar sistemes d'IA més adaptatius.