Ciència · Dada verificada
Confirmen una nova espècie del paràsit que causa la babesiosi humana i li donen nom oficial
Dos estudis de l'ISCIII i la Universitat de Yale confirmen i bategen una nova espècie de Babesia, fins ara sense nom, i n'analitzen la genòmica. Ajuda a ordenar la literatura científica sobre aquesta infecció transmesa per paparres.
Què ha passat
Un equip de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la Universitat de Yale ha publicat el 2026 dos estudis sobre la babesiosi humana, una infecció zoonòtica parasitària transmesa per la picada de paparres i similar a la malària. El primer, a Emerging Microbes & Infections i coordinat pel investigador de Yale Choukri Ben Mamoum, confirma i oficialitza una nova espècie del paràsit Babesia, un llinatge diferenciat de B. divergens que fins ara es coneixia com a "Babesia divergens like MO1" i que ara rep el nom oficial de Babesia hegotelforum, proposat per l'equip de l'ISCIII. El segon, a l'International Journal of Molecular Sciences, analitza la regió intergènica del EF-1α en mostres de pacients humans i de bovins per estudiar la divergència evolutiva i l'adaptació de B. divergens als seus hostes.
Per què importa
Posar nom oficial i caracteritzar genòmicament un paràsit fins ara mal definit ordena la literatura científica i permet avançar en l'estudi de la biologia, l'epidemiologia i els aspectes clínics de la babesiosi. És la base per millorar diagnòstic i seguiment d'una malaltia que pot ser greu en gent gran i persones immunodeprimides.
A qui afecta
Investigadors en malalties zoonòtiques i, a mitjà termini, pacients de babesiosi, especialment persones grans i immunodeprimides, en qui la infecció pot ser greu.
El límit honest
És recerca bàsica: aclareix la taxonomia i la genòmica del paràsit, però no aporta encara un nou tractament ni una prova diagnòstica aplicable. Les implicacions clíniques i epidemiològiques del nou nom i de les diferències genòmiques descrites queden per confirmar en estudis posteriors.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.