Ciència · Dada verificada
Descobreixen com els bacteris expulsen cèl·lules per sobreviure: una via per desfer biofilms sense antibiòtics
Un equip amb participació de la UPF ha vist per primer cop com colònies de bacteris expulsen cèl·lules quan estan amenaçades. La troballa apunta a desfer biofilms sense antibiòtics, un dels grans reptes de la salut pública.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Califòrnia a San Diego i de la Universitat Pompeu Fabra ha documentat per primer cop, en el bacil del fen (Bacillus subtilis), un mecanisme de "càpsula d'escapament": al final del seu cicle vital, els biofilms expulsen amb força cèl·lules concretes perquè colonitzin nous entorns. Segons l'estudi, publicat el 7 de juliol de 2026 a Nature Microbiology, la força ve d'un hidrogel autogenerat de poli-γ-glutàmic (γ-PGA) que absorbeix fins a mil cops el seu pes en aigua i, en inflar-se, impulsa les cèl·lules cap a fora. El model matemàtic el va desenvolupar el laboratori DSB de la UPF. L'equip va demostrar que sobreproduint γ-PGA es pot forçar la ruptura del biofilm.
Per què importa
Els biofilms bacterians són molt resistents als antibiòtics i una amenaça creixent per a la salut pública. Demostrar que es poden desintegrar només sobreproduint un polímer, sense fàrmacs ni químics tòxics, aporta un precedent per a estratègies alternatives davant la resistència antimicrobiana.
A qui afecta
Comunitat científica i, a mitjà termini, la salut pública: els biofilms són molt resistents als antibiòtics i causen infeccions difícils de tractar.
El límit honest
És recerca bàsica en laboratori amb un sol tipus de bacteri; no hi ha encara cap aplicació clínica ni tractament. La possibilitat de desfer biofilms perjudicials sense fàrmacs o d'entendre millor la metàstasi és una via oberta per al futur, no un resultat aplicat.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.