Ciència · Dada verificada
Descobreixen com unes plantes primitives van resistir l'extinció més gran de la Terra
Un estudi publicat a Nature Ecology and Evolution mostra que les licòfites van sobreviure a la 'Gran Mortaldat' fa 250 milions d'anys gràcies a una fotosíntesi nocturna que estalvia aigua i tolera més de 50 °C.
Què ha passat
Investigadors de les universitats de Leeds i Nottingham (Regne Unit) han descrit, en un estudi publicat a Nature Ecology and Evolution, com un grup de plantes antigues, les licòfites, van sobreviure a l'extinció del Permià-Triàsic fa uns 250 milions d'anys. Segons el treball, aquestes plantes obrien els estomes de nit i emmagatzemaven el CO₂ captat en forma d'àcid per usar-lo de dia en la fotosíntesi, un mecanisme que els permetia conservar aigua i tolerar la calor extrema. L'equip va analitzar isòtops de carboni en plantes fòssils del sud de la Xina (del Permià tardà al Triàsic mitjà), va identificar parents actuals com les quillworts i va comparar les dades amb models climàtics: les licòfites podien viure on la temperatura superficial superava els 50 °C. Avui existeixen unes 1.200 espècies de licòfites.
Per què importa
Documenta amb evidència fòssil i models climàtics una estratègia biològica real que va mantenir activa la biosfera terrestre durant l'extinció més massiva coneguda. Entendre com les plantes van resistir emergències climàtiques del passat aporta context per anticipar com podria reorganitzar-se la vegetació en un planeta cada cop més càlid, ja que les plantes són la base de les xarxes tròfiques.
A qui afecta
Comunitat científica que estudia la resiliència climàtica i l'evolució vegetal; de manera indirecta, la recerca sobre com podrien adaptar-se els ecosistemes a escenaris de calor extrema.
El límit honest
És una reconstrucció del passat geològic basada en isòtops i simulacions, no una solució aplicable avui: les plantes amb aquest tipus de fotosíntesi són una petita part de la vegetació mundial i el treball no demostra que puguin substituir els ecosistemes actuals si el clima s'escalfa. Els autors ho plantegen com una hipòtesi sobre la resiliència futura, no com una certesa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.