Ciència · Dada verificada
Descobreixen una via enzimàtica per fabricar antifúngics menys tòxics i més eficaços
Uns enzims poc habituals permeten modificar els polièns —antifúngics de referència com l'amfotericina B— per fermentació neta, amb més potència, menys toxicitat i millor solubilitat que els fàrmacs actuals.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature (29 de juliol de 2026) descriu el descobriment i la caracterització de rutes cap a nous polièns antifúngics. Els investigadors han identificat glicosiltransferases inusuals que afegeixen sucres als esquelets dels polièns i han ampliat l'abast d'un enzim amidotransferasa per transformar el grup carboxílic, responsable en part de la toxicitat. La combinació d'un segon sucre amb la modificació del carboxilat genera derivats amb més activitat antifúngica, menys toxicitat i més solubilitat, obtenibles per fermentació o rutes enzimàtiques. Ho comparen amb un derivat prometedor recent que requeria 12 passos químics amb un rendiment global del 0,7%.
Per què importa
Les infeccions per fongs són una amenaça creixent per la resistència antimicrobiana i la manca de fàrmacs nous. Els polièns com l'amfotericina B i la nistatina segueixen sent tractament de primera línia, però la seva toxicitat, baixa solubilitat i cost de les formulacions liposòmiques en limiten l'ús. Una via enzimàtica més neta i eficient obre la porta a antifúngics millors i més assequibles, també per a regions amb menys recursos, on l'amfotericina B tracta la leishmaniosi.
A qui afecta
Pacients amb infeccions fúngiques greus i amb leishmaniosi, especialment al sud global on les formulacions actuals menys tòxiques són cares; i la recerca en desenvolupament de fàrmacs.
El límit honest
És recerca preclínica de laboratori: els nous derivats no s'han provat en assaigs clínics ni estan aprovats per a ús humà. Cal validar-ne l'eficàcia i la seguretat en persones, escalar la producció i confirmar-ne el cost real abans que arribin a la pràctica clínica.
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.