Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Descobreixen una via enzimàtica per fabricar antifúngics menys tòxics i més eficaços

Uns enzims poc habituals permeten modificar els polièns —antifúngics de referència com l'amfotericina B— per fermentació neta, amb més potència, menys toxicitat i millor solubilitat que els fàrmacs actuals.

Redacció Acta Viva1 min de lectura
Descobreixen una via enzimàtica per fabricar antifúngics menys tòxics i més eficaços
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi publicat a Nature (29 de juliol de 2026) descriu el descobriment i la caracterització de rutes cap a nous polièns antifúngics. Els investigadors han identificat glicosiltransferases inusuals que afegeixen sucres als esquelets dels polièns i han ampliat l'abast d'un enzim amidotransferasa per transformar el grup carboxílic, responsable en part de la toxicitat. La combinació d'un segon sucre amb la modificació del carboxilat genera derivats amb més activitat antifúngica, menys toxicitat i més solubilitat, obtenibles per fermentació o rutes enzimàtiques. Ho comparen amb un derivat prometedor recent que requeria 12 passos químics amb un rendiment global del 0,7%.

Per què importa

Les infeccions per fongs són una amenaça creixent per la resistència antimicrobiana i la manca de fàrmacs nous. Els polièns com l'amfotericina B i la nistatina segueixen sent tractament de primera línia, però la seva toxicitat, baixa solubilitat i cost de les formulacions liposòmiques en limiten l'ús. Una via enzimàtica més neta i eficient obre la porta a antifúngics millors i més assequibles, també per a regions amb menys recursos, on l'amfotericina B tracta la leishmaniosi.

A qui afecta

Pacients amb infeccions fúngiques greus i amb leishmaniosi, especialment al sud global on les formulacions actuals menys tòxiques són cares; i la recerca en desenvolupament de fàrmacs.

El límit honest

És recerca preclínica de laboratori: els nous derivats no s'han provat en assaigs clínics ni estan aprovats per a ús humà. Cal validar-ne l'eficàcia i la seguretat en persones, escalar la producció i confirmar-ne el cost real abans que arribin a la pràctica clínica.

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència