Ciència · Dada verificada
Descriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexe
Un estudi austríac en ratolins descriu el mecanisme cel·lular que retorna la plasticitat al cervell després de la ketamina i mostra que només s'activava en femelles. És evidència per no assumir que fàrmacs i anestèsics actuen igual en tots dos sexes.
Què ha passat
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria (ISTA) van publicar a Science Advances (3 d'agost de 2026) un estudi que descriu, per primera vegada, com el cervell recupera la seva plasticitat després de l'anestèsia amb ketamina. A través d'una finestra cranial en ratolins van observar que, en despertar-se, la micròglia (les cèl·lules immunitàries del cervell) interactua amb les neurones i indueix remodelació sinàptica. Aquest procés només es va veure en femelles; en mascles no apareixia, i en absència de micròglia no hi havia remodelació. L'equip va lligar el fenomen a la corticosterona, una hormona de l'estrès: durant la recuperació en pujaven els nivells i s'activava el gen FKBP5, que estimula la micròglia. En extirpar les glàndules suprarenals, el contacte entre neurones i micròglia desapareixia.
Per què importa
Aporta un mecanisme cel·lular concret d'un procés fins ara desconegut —com el cervell "es reconnecta" en sortir de l'anestèsia— i suma evidència que un mateix fàrmac pot actuar de manera diferent segons el sexe. Els autors van trobar pocs estudis que haguessin provat la ketamina en dones, tot i indicis que elles pateixen més nàusees i malestar postanestèsia. El treball reforça la petició d'incorporar les diferències de sexe al disseny de la recerca farmacològica.
A qui afecta
A la comunitat científica i, a mitjà termini, a pacients que reben ketamina com a analgèsic o anestèsic; especialment rellevant per revisar com es dosifiquen i estudien els fàrmacs en dones.
El límit honest
És un estudi en ratolins: no s'ha demostrat que el mateix mecanisme operi en humans. Els autors reconeixen que encara no saben per què el procés difereix entre sexes ni si el cervell masculí fa servir una via alternativa. La hipòtesi evolutiva que apunten és especulativa i no hi ha aplicació clínica immediata.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins ara
Les imatges de la fotosfera solar amb més detall aconseguides fins avui confirmen per primera vegada inestabilitats clau per entendre com el Sol transporta energia i genera les erupcions que afecten el clima espacial.
Un jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anys
Un estudi publicat a PLOS One documenta a Playa Chica un espai especialitzat en processar i fumar peix entre els segles XI i XIII, una prova directa de la relació primerenca dels canaris amb el mar.
Identifiquen en ratolins una proteïna clau per mantenir sa el fol·licle del pèl
Un estudi en ratolins mostra que la proteïna GRK2 és essencial perquè les cèl·lules mare del fol·licle conservin la seva identitat. Sense ella, es formen quists que trenquen el cicle del pèl i porten a la caiguda progressiva.