Ciència · Dada verificada
Descriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexe
Un estudi austríac en ratolins descriu el mecanisme cel·lular que retorna la plasticitat al cervell després de la ketamina i mostra que només s'activava en femelles. És evidència per no assumir que fàrmacs i anestèsics actuen igual en tots dos sexes.
Què ha passat
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria (ISTA) van publicar a Science Advances (3 d'agost de 2026) un estudi que descriu, per primera vegada, com el cervell recupera la seva plasticitat després de l'anestèsia amb ketamina. A través d'una finestra cranial en ratolins van observar que, en despertar-se, la micròglia (les cèl·lules immunitàries del cervell) interactua amb les neurones i indueix remodelació sinàptica. Aquest procés només es va veure en femelles; en mascles no apareixia, i en absència de micròglia no hi havia remodelació. L'equip va lligar el fenomen a la corticosterona, una hormona de l'estrès: durant la recuperació en pujaven els nivells i s'activava el gen FKBP5, que estimula la micròglia. En extirpar les glàndules suprarenals, el contacte entre neurones i micròglia desapareixia.
Per què importa
Aporta un mecanisme cel·lular concret d'un procés fins ara desconegut —com el cervell "es reconnecta" en sortir de l'anestèsia— i suma evidència que un mateix fàrmac pot actuar de manera diferent segons el sexe. Els autors van trobar pocs estudis que haguessin provat la ketamina en dones, tot i indicis que elles pateixen més nàusees i malestar postanestèsia. El treball reforça la petició d'incorporar les diferències de sexe al disseny de la recerca farmacològica.
A qui afecta
A la comunitat científica i, a mitjà termini, a pacients que reben ketamina com a analgèsic o anestèsic; especialment rellevant per revisar com es dosifiquen i estudien els fàrmacs en dones.
El límit honest
És un estudi en ratolins: no s'ha demostrat que el mateix mecanisme operi en humans. Els autors reconeixen que encara no saben per què el procés difereix entre sexes ni si el cervell masculí fa servir una via alternativa. La hipòtesi evolutiva que apunten és especulativa i no hi ha aplicació clínica immediata.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.