Ciència · Dada verificada
Descriuen un possible sisè ordre de marsupials australians a partir de fòssils de Queensland
Un paleontòleg de la UNSW proposa un llinatge fins ara desconegut, Keeunamorphia, que hauria sobreviscut uns 35 milions d'anys. El treball afegeix una peça a la història evolutiva dels marsupials i qüestiona l'origen d'un sol llinatge.
Què ha passat
En un article a la Journal of Paleontology, el Dr. Tim Churchill (UNSW) descriu tres espècies noves identificades a partir de dents i fragments de mandíbula trobats a l'àrea Patrimoni de la Humanitat de Riversleigh (nord de Queensland). Els fòssils, d'uns 18 milions d'anys, s'assemblen a Djarthia murgonensis, un marsupial extint 35 milions d'anys més antic. Churchill proposa que formen un sisè ordre, Keeunamorphia, dins la superordre Australidelphia: petits insectívors de 25-200 grams que haurien viscut en boscos plujosos i haurien desaparegut fa uns 15 milions d'anys. L'equip va combinar les dades fòssils amb informació genètica d'espècies vives per construir un arbre filogenètic.
Per què importa
Amplia el coneixement sobre com es van diversificar els marsupials a Austràlia, un registre fòssil amb grans buits. Si es confirma, el llinatge seria un dels més antics del continent i podria ser precursor dels marsupials carnívors, i mostraria que l'evolució marsupial va ser més complexa que la idea d'un únic llinatge ancestral.
A qui afecta
Comunitat científica de paleontologia i evolució de mamífers; recerca sobre la biodiversitat australiana
El límit honest
És una proposta basada en restes fragmentàries —dents i trossos de mandíbula, no esquelets complets— i el mateix autor l'expressa en condicional ("podria ser", "pot ser"). Encara cal que altres equips validin la classificació del nou ordre i queda oberta la pregunta de com aquest grup primitiu va sobreviure tant de temps gairebé sense canvis. La notícia prové d'una sola font.
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.