Ciència · Dada verificada
Detecten entrellaçament quàntic en un cristall prou gran per sostenir a la mà
Investigadors de la Universitat Tècnica de Viena han mesurat entrellaçament quàntic col·lectiu en un cristall de metall estrany prou gran per sostenir a la mà, un indici que podria ajudar a entendre aquests materials i millorar sensors quàntics.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat Tècnica de Viena (TU Wien), amb neutrons disparats a l'Institut Laue-Langevin de Grenoble, han utilitzat la tècnica de "quantum Fisher information" per mesurar un cristall de mida centimètrica de cerio-pal·ladi-silici (un "metall estrany"). Els resultats, publicats el 7 de juliol de 2026, mostren una resposta que no es pot explicar amb partícules independents: indica grups d'almenys nou entitats quàntiques entrellaçades actuant col·lectivament.
Per què importa
L'experiment amplia el límit de mida en què s'ha observat comportament quàntic col·lectiu i connecta directament la física de l'estat sòlid amb la informació quàntica. Els autors suggereixen que aquest entrellaçament podria explicar per què els metalls estranys presenten un soroll elèctric inusualment baix, un fenomen també relacionat amb superconductors d'alta temperatura.
A qui afecta
Comunitat científica de física de l'estat sòlid i informació quàntica; a llarg termini, podria afectar el desenvolupament de sensors quàntics d'alta precisió.
El límit honest
La informació prové d'una única font (ScienceDaily/TU Wien), sense referència explícita a la revista científica ni confirmació independent d'altres grups. Les aplicacions en sensors quàntics i l'explicació completa del comportament dels metalls estranys es descriuen encara com a hipòtesis pendents de desenvolupar, no com a resultats consolidats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Descobreixen que el "petit cervell" del cor el protegeix de fallar sota estrès
Científics de Yale han identificat en ratolins dos tipus de neurones del "petit cervell" del cor. Un d'ells, les Ddah1+, protegeix l'òrgan de fallar sota estrès, una pista per a futurs tractaments cardíacs.
Un nou mètode químic permet fabricar en dissolució nitrurs metàl·lics fins ara difícils de sintetitzar
Un equip descriu a Nature una via en sals foses i alta pressió per produir nanocristalls de nitrurs metàl·lics refractaris com TiN o GaN, materials clau per a il·luminació LED, electrònica de potència i catàlisi.
Un model cognitiu explica com raonem davant de jocs nous i pot ajudar a dissenyar IA més flexible
Un estudi de Nature amb més de 1.000 participants i 121 jocs de taula mostra que davant d'un joc desconegut les persones raonen de manera sistemàtica amb simulacions mentals ràpides i poc profundes. Un patró que pot inspirar sistemes d'IA més adaptatius.