Ciència · Dada verificada
Detecten entrellaçament quàntic en un cristall prou gran per sostenir a la mà
Investigadors de la Universitat Tècnica de Viena han mesurat entrellaçament quàntic col·lectiu en un cristall de metall estrany prou gran per sostenir a la mà, un indici que podria ajudar a entendre aquests materials i millorar sensors quàntics.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat Tècnica de Viena (TU Wien), amb neutrons disparats a l'Institut Laue-Langevin de Grenoble, han utilitzat la tècnica de "quantum Fisher information" per mesurar un cristall de mida centimètrica de cerio-pal·ladi-silici (un "metall estrany"). Els resultats, publicats el 7 de juliol de 2026, mostren una resposta que no es pot explicar amb partícules independents: indica grups d'almenys nou entitats quàntiques entrellaçades actuant col·lectivament.
Per què importa
L'experiment amplia el límit de mida en què s'ha observat comportament quàntic col·lectiu i connecta directament la física de l'estat sòlid amb la informació quàntica. Els autors suggereixen que aquest entrellaçament podria explicar per què els metalls estranys presenten un soroll elèctric inusualment baix, un fenomen també relacionat amb superconductors d'alta temperatura.
A qui afecta
Comunitat científica de física de l'estat sòlid i informació quàntica; a llarg termini, podria afectar el desenvolupament de sensors quàntics d'alta precisió.
El límit honest
La informació prové d'una única font (ScienceDaily/TU Wien), sense referència explícita a la revista científica ni confirmació independent d'altres grups. Les aplicacions en sensors quàntics i l'explicació completa del comportament dels metalls estranys es descriuen encara com a hipòtesis pendents de desenvolupar, no com a resultats consolidats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.