Ciència · Dada verificada
Detecten per primer cop un sucre a l'espai interestel·lar prop del centre de la Via Làctia
Un equip liderat des d'Espanya ha identificat l'eritrulosa en un núvol molecular. És la primera vegada que es detecta directament un sucre al medi interestel·lar, un avanç per entendre com es formen les molècules complexes.
Què ha passat
Un equip internacional dirigit per la investigadora Izaskun Jiménez-Serra, del Centro de Astrobiología (CAB, CSIC-INTA), ha detectat per primera vegada un sucre —l'eritrulosa— al medi interestel·lar, en el núvol molecular G+0,693−0,027, prop del centre de la Via Làctia. La detecció s'ha fet amb observacions espectroscòpiques del radiotelescopi de Yebes (40 metres) i el de l'IRAM (30 metres), comparant 12 línies espectrals coincidents amb el patró mesurat en laboratori. L'eritrulosa, de quatre àtoms de carboni, és almenys vuit vegades més abundant que altres sucres de tres àtoms. L'estudi es publica a Nature Astronomy.
Per què importa
És la primera evidència directa que un sucre es forma a l'espai interestel·lar, i no només arriba via meteorits. Els sucres són bàsics per a l'ADN, l'ARN i el metabolisme, de manera que el resultat aporta un precedent per entendre com poden originar-se compostos essencials per a la vida en els nuclis de pols abans que es formin estrelles i planetes. També qüestiona la idea que les molècules interestel·lars creixen només sumant carbonis un a un.
A qui afecta
La comunitat científica que investiga l'astroquímica i l'origen de la vida; centres com el CAB (CSIC-INTA) i les universitats implicades (País Basc, Extremadura i Radboud).
El límit honest
El descobriment no resol on ni com va sorgir la vida. Segons experts aliens a l'estudi, no implica que l'eritrulosa arribés a la Terra ni que intervingués en l'origen de la vida: només mostra que la química interestel·lar pot generar molècules complexes. L'estimació que entre 0,5 i 50 milions de tones podrien haver arribat a la Terra durant el Bombardeig Intens Tardà és un càlcul teòric, no una comprovació.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.