Ciència · Dada verificada
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.

Què ha passat
Un equip de la Universitat de Harvard ha detectat per primera vegada una atmosfera en un planeta rocós situat a la zona habitable d'una altra estrella, segons un estudi publicat a la revista Science. Es tracta de LHS 1140 b, un exoplaneta a 48 anys llum que orbita una nana vermella. Van observar una fuga d'heli al voltant del planeta amb l'espectrògraf WINERED del telescopi Magellan, a l'Observatori de Las Campanas (Xile), la qual cosa confirma que conserva una atmosfera. Un model teòric havia predit que el planeta tindria una capa superior rica en heli que s'escapa lentament a l'espai. Els investigadors calculen que aquesta atmosfera pot haver sobreviscut més de tres mil milions d'anys.
Per què importa
Una atmosfera és una condició bàsica perquè un planeta pugui allotjar vida tal com la coneixem i permetre aigua líquida a la superfície. Fins ara s'havien trobat milers d'exoplanetes, alguns rocosos i en zones habitables, però determinar si conservaven atmosfera era un repte no resolt. Aquest resultat valida un mètode —buscar gasos que s'escapen amb telescopis terrestres— que pot convertir-se en una eina per estudiar l'aire d'altres mons rocosos.
A qui afecta
La comunitat astronòmica i els equips que busquen mons potencialment habitables fora del sistema solar.
El límit honest
Es confirma la presència d'atmosfera, però encara no se'n coneix la composició completa ni si el planeta té oceans o altres trets d'habitabilitat. La detecció es basa en la fuga d'heli i cal fer més observacions per caracteritzar l'atmosfera. No hi ha cap indici de vida: és un pas en la recerca, no una troballa de vida.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.
Relacionen per primer cop el cant de la balena geperuda amb el seu cicle d'immersió
Un estudi amb 16 balenes marcades a Hawaii mostra que cada part del cant coincideix amb una fase de la immersió. Podria permetre saber la profunditat i el comportament d'una balena només a partir de gravacions acústiques.


