Ciència · Dada verificada
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.

Què ha passat
Un equip de la Universitat de Harvard ha detectat per primera vegada una atmosfera en un planeta rocós situat a la zona habitable d'una altra estrella, segons un estudi publicat a la revista Science. Es tracta de LHS 1140 b, un exoplaneta a 48 anys llum que orbita una nana vermella. Van observar una fuga d'heli al voltant del planeta amb l'espectrògraf WINERED del telescopi Magellan, a l'Observatori de Las Campanas (Xile), la qual cosa confirma que conserva una atmosfera. Un model teòric havia predit que el planeta tindria una capa superior rica en heli que s'escapa lentament a l'espai. Els investigadors calculen que aquesta atmosfera pot haver sobreviscut més de tres mil milions d'anys.
Per què importa
Una atmosfera és una condició bàsica perquè un planeta pugui allotjar vida tal com la coneixem i permetre aigua líquida a la superfície. Fins ara s'havien trobat milers d'exoplanetes, alguns rocosos i en zones habitables, però determinar si conservaven atmosfera era un repte no resolt. Aquest resultat valida un mètode —buscar gasos que s'escapen amb telescopis terrestres— que pot convertir-se en una eina per estudiar l'aire d'altres mons rocosos.
A qui afecta
La comunitat astronòmica i els equips que busquen mons potencialment habitables fora del sistema solar.
El límit honest
Es confirma la presència d'atmosfera, però encara no se'n coneix la composició completa ni si el planeta té oceans o altres trets d'habitabilitat. La detecció es basa en la fuga d'heli i cal fer més observacions per caracteritzar l'atmosfera. No hi ha cap indici de vida: és un pas en la recerca, no una troballa de vida.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


