Ciència · Dada verificada
Detecten S301, l'estrella més ràpida de la Via Làctia: viatja a 25.000 km/s
Astrònoms han identificat una estrella que orbita el forat negre central de la galàxia en només 8,7 anys i que servirà per mesurar directament la seva rotació, una prova clau de la relativitat d'Einstein.
Què ha passat
Un equip internacional ha descobert S301, l'estrella coneguda més ràpida de la Via Làctia, que orbita Sagitari A*, el forat negre de 4 milions de masses solars del centre galàctic. Segons l'estudi publicat a Nature, completa l'òrbita en 8,7 anys, s'acosta al forat negre a només 12 vegades la distància Terra-Sol i, en el punt més proper, viatja a uns 25.000 km/s (més del 8% de la velocitat de la llum). Es va detectar amb l'interferòmetre VLTI de l'Observatori Paranal (ESO, Xile) i l'instrument GRAVITY+, i s'ha seguit la seva òrbita fins al 2017; l'últim acostament va ser a principis del 2023.
Per què importa
Perquè S301 és la primera estrella coneguda prou propera al forat negre per mesurar-ne directament la rotació (l'espín). Segons la relativitat general, un forat negre giratori arrossega i deforma l'espai-temps, i S301 pateix aquest efecte. Mesurar el seu gir seria una prova directa de la teoria d'Einstein en un entorn extrem, cosa que sense aquesta estrella exigiria dècades més d'observacions.
A qui afecta
La comunitat astronòmica i de física fonamental, que disposa d'una nova via per estudiar l'espai-temps prop d'un forat negre supermassiu.
El límit honest
La mesura de la rotació de Sagitari A* encara no s'ha fet: l'equip preveu aconseguir-la en els pròxims 10 anys. Cal seguir S301 durant almenys dues òrbites completes, amb el proper acostament previst per al 2031 i amb instruments futurs com MICADO al telescopi ELT, que encara s'ha d'instal·lar.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un estudi reinterpreta la pesta de Mallorca de 1820 combinant models matemàtics i arxius històrics
Investigadors de la UAB i la UOC revisen a PNAS l'últim gran brot de pesta d'Europa occidental: creuant un registre diari inèdit amb models estadístics conclouen que van pesar les formes pneumònica i septicèmica, no la bubònica clàssica.
La NASA cartografia on podrien sobreviure microbis terrestres al pol sud de la Lluna
Un estudi a Science Advances mapa els racons ombrívols del pol sud lunar on cinc microbis humans podrien resistir. Serveix per no confondre contaminació amb possible vida quan busquem senyals biològics a Mart.
Les inversions cromosòmiques expliquen com dues plantes van divergir en mig milió d'anys
Un estudi que ha seqüenciat el genoma de dues plantes de l'illa de La Reunió mostra que grans girs de l'ADN, i no només les mutacions lentes, acceleren la formació de noves espècies.