Ciència · Dada verificada
El clau del son no és dormir més hores, sinó la regularitat, conclou una revisió científica
Una revisió publicada a Brain Medicine conclou que les societats preindustrials no dormien més hores que nosaltres: el que ha canviat amb la industrialització és quan es dorm i amb quina regularitat, no la quantitat.
Què ha passat
Una revisió publicada a la revista Brain Medicine, liderada per l'investigador Pandi Perumal (Universitat de Chandigarh, Índia), combina dades antropològiques, històriques i genòmiques per revisar si les societats preindustrials dormien més. Segons el treball, persones sense llum elèctrica de tres societats caçadores-recol·lectores de continents diferents dormien entre quatre i set hores nocturnes, xifres que no superen —i sovint són inferiors a— la mitjana dels països industrialitzats. El total d'hores és l'indicador que menys ha canviat; el que la industrialització va alterar és el moment del descans, la seva regularitat i la sincronització amb la llum natural. La revisió també qüestiona el mite del son "en dos blocs" a l'Europa moderna i recull que la variant genètica DEC2 (BHLHE41) permet a algunes persones dormir unes sis hores sense signes de privació.
Per què importa
Reorienta un consell de salut molt estès: més enllà de la regla de les vuit hores, la regularitat i l'horari del son són factors clau del descans. La revisió també proposa reconèixer el son curt lligat a la variant DEC2 com un fenotip no patològic, cosa que evitaria proves mèdiques i correccions de conducta innecessàries a persones sanes.
A qui afecta
Població general preocupada per la qualitat del son, i especialment persones amb son curt d'origen genètic i col·lectius amb pitjors condicions d'habitatge (soroll, llum, calor), que la revisió associa a menor eficiència del son.
El límit honest
És una revisió que sintetitza estudis previs, no un experiment nou; les mostres de societats caçadores-recol·lectores són reduïdes i la variant DEC2 s'ha descrit en poques famílies. Les projeccions sobre l'impacte de la calor en el son (entre sis i catorze nits insuficients per cada cent persones l'any entre 2050 i 2099 als EUA) són escenaris de modelització, no dades observades.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.