Ciència · Dada verificada
El CSIC simplifica en un sol pas la producció de feromones per substituir pesticides
Un equip del CSIC ha desenvolupat un mètode que abarateix un 60% la fabricació de feromones agrícoles i n'ha produït fins a un quilo amb un 94% de rendiment, un pas cap a alternatives més netes als pesticides.

Què ha passat
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han publicat a Nature (2026) un mètode per sintetitzar feromones d'insectes en un únic pas químic. La tècnica utilitza quantitats molt baixes de sals comercials de pal·ladi com a catalitzador, sense lligands ni catalitzadors complexos, i evita reactius tòxics com el plom o processos com la reducció de Birch. El sistema redueix fins a un 60% els costos d'algunes etapes de producció i ha permès obtenir fins a un quilogram de feromones amb un rendiment del 94%, davant dels mil·ligrams o grams habituals als experiments de laboratori.
Per què importa
Les feromones sexuals permeten confondre, atraure o atrapar plagues agrícoles sense pesticides convencionals, però fins ara produir-les era complex, car i contaminant. Aconseguir-les de manera senzilla, econòmica i a escala de quilos apropa aquesta estratègia a un ús industrial real i n'ofereix una alternativa més sostenible per al control de plagues.
A qui afecta
Sector agrícola, indústria química fina i agroquímica, i, de retruc, la reducció de l'ús de pesticides convencionals al camp.
El límit honest
El mètode ha demostrat viabilitat industrial a escala de laboratori-pilot (fins a un quilo), però encara no s'ha implantat comercialment ni desplegat a gran escala al camp. Depèn del pal·ladi com a catalitzador i caldrà verificar-ne el rendiment i el cost en producció industrial contínua.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Una fractura de fa 5.900 anys apunta a una de les proves més antigues d'assistència al part
L'húmer trencat d'un nadó neolític trobat a les Dolomites italianes suggereix que algú va intentar ajudar en un part complicat. És una possible empremta física de cooperació obstètrica en la prehistòria.
L'iris d'algunes granotes s'enfosqueix quan es deshidraten: un nou biomarcador per vigilar-les
Una simple fotografia de l'ull podria dir si una granota pateix estrès hídric. Un estudi troba que per cada 1% d'aigua corporal perduda, l'iris de la Boana punctata s'enfosqueix un 1,5%, sense manipulació invasiva.
Estudien per primer cop el microbioma del Guadalquivir per vigilar la salut del riu
Combinar l'anàlisi química habitual amb l'estudi dels microorganismes del riu detecta senyals d'estrès ambiental abans que siguin visibles. És una eina nova per vigilar ecosistemes aquàtics.


