Ciència · Dada verificada
El Hubble troba proves de la fusió més antiga de la Via Làctia, fa 11.800 milions d'anys
Dades del telescopi Hubble mostren l'evidència definitiva d'una galàxia nana engolida per la Via Làctia just 2.000 milions d'anys després del Big Bang. La troballa amplia 1.800 milions d'anys enrere el que sabíem sobre l'origen de la nostra galàxia.
Què ha passat
Un equip liderat per Davide Massari (Observatori d'Astrofísica de Bolonya) ha publicat a Nature Astronomy, el 17 d'agost de 2026, l'evidència d'una fusió primerenca de la Via Làctia amb una galàxia nana ocorreguda fa uns 11.800 milions d'anys. Analitzant amb el Hubble 39 cúmuls globulars dins dels 20.000 anys llum interiors de la galàxia, i combinant les dades amb les de la missió Gaia, van mesurar l'edat i la metal·licitat de cada cúmul i van detectar una tercera població de cúmuls: més vella que la del cèlebre esdeveniment Gaia-Sausage-Enceladus (fa 10.000 milions d'anys) però més jove que la nascuda a la Via Làctia. Provenien d'una galàxia nana amb uns 500 milions de masses solars en estrelles, batejada Low-energy-Kraken-Heracles (LKH).
Per què importa
És la primera prova definitiva d'aquesta fusió, molt debatuda fins ara, i estén el coneixement de la història de la Via Làctia 1.800 milions d'anys més enrere en el temps. Demostra que les estrelles nascudes en galàxies externes també van tenir un paper en les fases més primerenques de la nostra galàxia, un canvi respecte a estudis que atribuïen aquella etapa només a estrelles pròpies.
A qui afecta
La comunitat astrofísica que estudia la formació galàctica; hi han participat investigadors de les universitats de Bolonya, Vigo i La Laguna.
El límit honest
Encara falta caracteritzar totes les grans fusions que ha viscut la Via Làctia al llarg de la seva història. L'equip preveu continuar estudiant cúmuls globulars mai analitzats abans per reconstruir aquests esdeveniments més remots, de manera que el retrat complet del passat de la galàxia és encara incomplet.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.