Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

El James Webb explica com un planeta gegant va sobreviure a la mort de la seva estrella

El telescopi James Webb ha reconstruït la història de WD 1856 b, un planeta amb fins a 11 vegades la massa de Júpiter que orbita una estrella morta. Va sobreviure perquè es va acostar milers de milions d'anys després de l'explosió.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
El James Webb explica com un planeta gegant va sobreviure a la mort de la seva estrella
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un equip internacional ha analitzat per primera vegada l'atmosfera de WD 1856 b, un planeta gegant descobert el 2020 que orbita una nana blanca a 80 anys llum de la Terra. Amb dades del Telescopi Espacial James Webb (JWST) van mesurar-ne l'atmosfera, la massa i la temperatura per reconstruir-ne la trajectòria. L'estudi, publicat a Nature, conclou que el planeta —d'entre 4 i 11 vegades la massa de Júpiter i amb una òrbita de només 1,4 dies— es va mantenir a distància segura durant la fase de gegant vermella de l'estrella i s'hi va acostar entre 3.000 i 5.500 milions d'anys després que aquesta es convertís en nana blanca. El planeta és uns 240 graus més calent del que explicaria la llum de l'estrella (uns 400 K, 127 °C), senyal d'aquest acostament tardà.

Per què importa

És la primera vegada que s'observa què pot passar amb els planetes exteriors que orbiten les restes d'una estrella semblant al Sol. Aporta un precedent per entendre el futur llunyà dels sistemes planetaris, inclòs el nostre: en lloc d'acabar quan el Sol mori, el sistema solar podria seguir evolucionant durant milers de milions d'anys.

A qui afecta

Comunitat astronòmica i investigadora en exoplanetes i evolució estel·lar; interès general per al coneixement del destí del sistema solar.

El límit honest

La ruta exacta del planeta encara no està resolta: hi ha dues hipòtesis —que fos engolit per l'estrella agonitzant i hi sobrevisqués, o que l'acostament el provoqués la gravetat de les estrelles companyes del sistema triple— i cap no està confirmada. El trànsit dura només 8 minuts, cosa que fa les observacions difícils, i les conclusions es basen en models d'enfriament planetari.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència