Ciència · Dada verificada
El James Webb explica com un planeta gegant va sobreviure a la mort de la seva estrella
El telescopi James Webb ha reconstruït la història de WD 1856 b, un planeta amb fins a 11 vegades la massa de Júpiter que orbita una estrella morta. Va sobreviure perquè es va acostar milers de milions d'anys després de l'explosió.
Què ha passat
Un equip internacional ha analitzat per primera vegada l'atmosfera de WD 1856 b, un planeta gegant descobert el 2020 que orbita una nana blanca a 80 anys llum de la Terra. Amb dades del Telescopi Espacial James Webb (JWST) van mesurar-ne l'atmosfera, la massa i la temperatura per reconstruir-ne la trajectòria. L'estudi, publicat a Nature, conclou que el planeta —d'entre 4 i 11 vegades la massa de Júpiter i amb una òrbita de només 1,4 dies— es va mantenir a distància segura durant la fase de gegant vermella de l'estrella i s'hi va acostar entre 3.000 i 5.500 milions d'anys després que aquesta es convertís en nana blanca. El planeta és uns 240 graus més calent del que explicaria la llum de l'estrella (uns 400 K, 127 °C), senyal d'aquest acostament tardà.
Per què importa
És la primera vegada que s'observa què pot passar amb els planetes exteriors que orbiten les restes d'una estrella semblant al Sol. Aporta un precedent per entendre el futur llunyà dels sistemes planetaris, inclòs el nostre: en lloc d'acabar quan el Sol mori, el sistema solar podria seguir evolucionant durant milers de milions d'anys.
A qui afecta
Comunitat astronòmica i investigadora en exoplanetes i evolució estel·lar; interès general per al coneixement del destí del sistema solar.
El límit honest
La ruta exacta del planeta encara no està resolta: hi ha dues hipòtesis —que fos engolit per l'estrella agonitzant i hi sobrevisqués, o que l'acostament el provoqués la gravetat de les estrelles companyes del sistema triple— i cap no està confirmada. El trànsit dura només 8 minuts, cosa que fa les observacions difícils, i les conclusions es basen en models d'enfriament planetari.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.