Ciència · Dada verificada
El James Webb explica com un planeta gegant va sobreviure a la mort de la seva estrella
El telescopi James Webb ha reconstruït la història de WD 1856 b, un planeta amb fins a 11 vegades la massa de Júpiter que orbita una estrella morta. Va sobreviure perquè es va acostar milers de milions d'anys després de l'explosió.
Què ha passat
Un equip internacional ha analitzat per primera vegada l'atmosfera de WD 1856 b, un planeta gegant descobert el 2020 que orbita una nana blanca a 80 anys llum de la Terra. Amb dades del Telescopi Espacial James Webb (JWST) van mesurar-ne l'atmosfera, la massa i la temperatura per reconstruir-ne la trajectòria. L'estudi, publicat a Nature, conclou que el planeta —d'entre 4 i 11 vegades la massa de Júpiter i amb una òrbita de només 1,4 dies— es va mantenir a distància segura durant la fase de gegant vermella de l'estrella i s'hi va acostar entre 3.000 i 5.500 milions d'anys després que aquesta es convertís en nana blanca. El planeta és uns 240 graus més calent del que explicaria la llum de l'estrella (uns 400 K, 127 °C), senyal d'aquest acostament tardà.
Per què importa
És la primera vegada que s'observa què pot passar amb els planetes exteriors que orbiten les restes d'una estrella semblant al Sol. Aporta un precedent per entendre el futur llunyà dels sistemes planetaris, inclòs el nostre: en lloc d'acabar quan el Sol mori, el sistema solar podria seguir evolucionant durant milers de milions d'anys.
A qui afecta
Comunitat astronòmica i investigadora en exoplanetes i evolució estel·lar; interès general per al coneixement del destí del sistema solar.
El límit honest
La ruta exacta del planeta encara no està resolta: hi ha dues hipòtesis —que fos engolit per l'estrella agonitzant i hi sobrevisqués, o que l'acostament el provoqués la gravetat de les estrelles companyes del sistema triple— i cap no està confirmada. El trànsit dura només 8 minuts, cosa que fa les observacions difícils, i les conclusions es basen en models d'enfriament planetari.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un superordinador prediu la corona solar de l'eclipsi del 12 d'agost per estudiar-ne l'escalfament
El Superordenador de La Palma ha simulat amb detall com es veurà la corona durant la totalitat de l'eclipsi del 12 d'agost. Comparar-ho amb les imatges reals ajudarà a resoldre per què la corona és milions de graus més calenta que la superfície del Sol.
Les glaciacions van modelar la diversitat d'amebes a la península ibèrica, segons un estudi del CSIC
Un treball del Reial Jardí Botànic-CSIC amb 615 mostres demostra que fins i tot els microbis del sòl porten a l'ADN l'empremta del clima passat, refutant la idea que estan "a tot arreu".
Un estudi del CSIC situa l'origen dels crustacis peneids al Pacífic fa 125 milions d'anys
Una recerca liderada pel CSIC reescriu com aquests crustacis van colonitzar el planeta: no van sorgir al mar de Tetis, sinó al Pacífic Oriental, i la dispersió a llarga distància va ser un motor clau de la biodiversitat.