Ciència · Dada verificada
El James Webb veu per primer cop el temps canviant d'un exoplaneta: matins ennuvolats i tardes clares
El telescopi James Webb ha separat l'alba i el capvespre del planeta WASP-94A b i ha vist núvols de silicat al matí que s'evaporen a la tarda. Això permet mesurar bé la seva composició per primera vegada.
Què ha passat
Un equip internacional liderat per la Universitat Johns Hopkins ha publicat aquest dijous a Science un estudi sobre WASP-94A b, un gegant gasós ("Júpiter calent") a gairebé 700 anys llum, a la constel·lació de Microscopium. Amb l'instrument NIRISS del telescopi James Webb (JWST) van dividir les observacions del trànsit del planeta en dues meitats: l'alba i el capvespre. Van trobar que els matins són densos de núvols de silicat de magnesi i els capvespres, completament serens. Entre els dos hemisferis hi ha una diferència de temperatura d'uns 450 K (177 °C); al costat diürn, que supera els 1.000 °C, els minerals bullen i s'evaporen. En mesurar només el limbe net del capvespre, van detectar vapor d'aigua i una abundància de carboni i oxigen només cinc vegades superior a la de Júpiter, coherent amb els models de formació planetària.
Per què importa
Durant dues dècades els núvols perennes impedien mesurar bé la composició química de les atmosferes d'aquests planetes. Amb les dades antigues del Hubble, WASP-94A b semblava tenir centenars de vegades més oxigen i carboni que Júpiter, una anomalia que contradeia la física de formació de sistemes. En aïllar la regió sense núvols, aquell error desapareix. El mètode és un precedent útil per caracteritzar l'atmosfera d'altres exoplanetes amb precisió.
A qui afecta
Astrofísics i equips dedicats a la caracterització d'exoplanetes, que disposen d'una tècnica nova per analitzar atmosferes fins ara opaques.
El límit honest
És un resultat sobre un únic planeta i cal comprovar si el mètode funciona en altres mons. Els autors encara plantegen dues hipòtesis per explicar per què desapareixen els núvols al capvespre —evaporació pel calor o arrossegament cap a capes profundes— sense determinar quina domina.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un mètode calcula l'edat dels amfibis per la mida i millora el seguiment de les poblacions
A partir de 17 anys de seguiment de 10 espècies a Madrid, un equip del CSIC ha validat un sistema per estimar l'edat dels amfibis segons la mida corporal. Ajuda a detectar l'envelliment i el risc de col·lapse de les poblacions.
Un estudi genòmic reescriu la història del koala i afina les eines per conservar-lo
Analitzant 475 genomes, un equip d'Austràlia i els EUA ha calculat per primera vegada la taxa de mutació del koala. El declivi va començar fa 100.000 anys per canvis climàtics, abans de l'arribada humana. Serveix per anticipar riscos genètics actuals.
Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre
Un microscopi òptic 3D converteix la superfície d'una pintura en un mapa de rugositat que actua com a empremta de l'artista. En proves amb obres de Van Gogh va distingir autèntiques de falsificacions conegudes sense danyar la tela.