Ciència · Dada verificada
El James Webb veu per primer cop el temps canviant d'un exoplaneta: matins ennuvolats i tardes clares
El telescopi James Webb ha separat l'alba i el capvespre del planeta WASP-94A b i ha vist núvols de silicat al matí que s'evaporen a la tarda. Això permet mesurar bé la seva composició per primera vegada.
Què ha passat
Un equip internacional liderat per la Universitat Johns Hopkins ha publicat aquest dijous a Science un estudi sobre WASP-94A b, un gegant gasós ("Júpiter calent") a gairebé 700 anys llum, a la constel·lació de Microscopium. Amb l'instrument NIRISS del telescopi James Webb (JWST) van dividir les observacions del trànsit del planeta en dues meitats: l'alba i el capvespre. Van trobar que els matins són densos de núvols de silicat de magnesi i els capvespres, completament serens. Entre els dos hemisferis hi ha una diferència de temperatura d'uns 450 K (177 °C); al costat diürn, que supera els 1.000 °C, els minerals bullen i s'evaporen. En mesurar només el limbe net del capvespre, van detectar vapor d'aigua i una abundància de carboni i oxigen només cinc vegades superior a la de Júpiter, coherent amb els models de formació planetària.
Per què importa
Durant dues dècades els núvols perennes impedien mesurar bé la composició química de les atmosferes d'aquests planetes. Amb les dades antigues del Hubble, WASP-94A b semblava tenir centenars de vegades més oxigen i carboni que Júpiter, una anomalia que contradeia la física de formació de sistemes. En aïllar la regió sense núvols, aquell error desapareix. El mètode és un precedent útil per caracteritzar l'atmosfera d'altres exoplanetes amb precisió.
A qui afecta
Astrofísics i equips dedicats a la caracterització d'exoplanetes, que disposen d'una tècnica nova per analitzar atmosferes fins ara opaques.
El límit honest
És un resultat sobre un únic planeta i cal comprovar si el mètode funciona en altres mons. Els autors encara plantegen dues hipòtesis per explicar per què desapareixen els núvols al capvespre —evaporació pel calor o arrossegament cap a capes profundes— sense determinar quina domina.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.