Ciència · Dada verificada
El llenguatge per activar gens s'ha conservat 2.000 milions d'anys, segons un estudi del CRG
El Centre de Regulació Genòmica cartografia per primer cop la cromatina de dotze llinatges d'eucariotes poc estudiats i mostra que les senyals per encendre gens són gairebé idèntiques a tota la vida, mentre les que els silencien varien molt.
Què ha passat
Un estudi liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, publicat el 3 d'agost de 2026 a Nature Genetics, ha analitzat per primera vegada la cromatina de dotze llinatges d'eucariotes poc explorats (com discobonts, rizaris o ictiospòreus). Amb un mètode propi anomenat iChIP2, que marca la cromatina de múltiples espècies amb codis de barres moleculars i les analitza en un sol experiment amb quantitats mínimes de material, l'equip va caracteritzar dotze modificacions d'histones en dotze espècies diverses: amebes, algues, fongs, plantes, un ictiospòreu i una anèmona de mar. Van trobar que la signatura d'un gen actiu és gairebé idèntica en totes les espècies, mentre que la dels gens silenciats varia entre llinatges. El projecte va començar el 2017.
Per què importa
És el major estudi comparatiu fet fins ara sobre la regulació dels genomes i estableix regles noves sobre com ha evolucionat el control de l'ADN des de l'últim ancestre comú dels eucariotes, fa uns 2.000 milions d'anys. Els errors en aquesta regulació de la cromatina són a l'origen de nombroses malalties humanes, entre elles diversos càncers, de manera que entendre'n les bases pot ajudar a estudiar patologies lligades a una regulació gènica defectuosa. El mètode iChIP2, a més, pot contribuir als esforços internacionals per caracteritzar la biodiversitat a escala molecular.
A qui afecta
La comunitat de recerca en biologia evolutiva i genòmica; a mitjà termini, l'estudi de malalties com el càncer lligades a fallades en la regulació dels gens.
El límit honest
És recerca bàsica: descriu com evolucionen els mecanismes de regulació, però no ofereix cap aplicació clínica immediata. Es basa en dotze espècies, una mostra petita del conjunt de la vida eucariota, i els autors mateixos reconeixen que no van poder crear un protocol totalment universal perquè les espècies difereixen massa entre si. Cal ampliar l'anàlisi a molts més llinatges per confirmar les regles proposades.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.