Ciència · Dada verificada
El rover Perseverance capta per primer cop la Terra desapareixent darrere una lluna de Mart
És la primera vegada que la humanitat observa des de la superfície d'un altre planeta com la Terra queda oculta darrere un objecte. La seqüència, presa el 2 de juliol, mostra el nostre planeta reduït a un punt de llum.

Què ha passat
El rover Perseverance de la NASA va captar el 2 de juliol de 2026 (sol 1.907 de la missió), cap a les 19 h solars locals, una seqüència d'imatges amb l'instrument Mastcam-Z en què la Terra —a uns 314 milions de km— apareix com un punt d'un píxel que s'oculta darrere Phobos, la més gran de les llunes de Mart. Phobos, de forma irregular i uns 27 km d'amplada, orbita a 7.800 km de Mart i es veia amb un terç de la mida de la Lluna vista des de la Terra. En el tercer fotograma del muntatge, els dos cossos es creuen i la Terra desapareix darrere la vora fosca de la lluna. La NASA descriu l'esdeveniment com una ocultació.
Per què importa
És la primera vegada que s'observa des de la superfície d'un altre planeta com la Terra queda oculta darrere un objecte, un precedent en l'observació astronòmica planetària. La captació va requerir planificació: Phobos travessa el cel marcià tres cops al dia i la Terra és visible durant mesos, però fer coincidir un directament darrere l'altre demana càlcul precís de les òrbites.
A qui afecta
Comunitat científica i astronòmica, i el programa d'exploració de Mart de la NASA gestionat pel Jet Propulsion Laboratory.
El límit honest
És una fita d'observació singular, no un resultat amb aplicació científica immediata: la nota no atribueix a la imatge cap dada nova sobre Mart, Phobos o la Terra més enllà del propi registre visual. El valor és de precedent tècnic i documental.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.


