Salta al contingut
Última hora
SalutEl major estudi genètic de la fibromiàlgia situa l'origen al sistema nerviós i troba 26 regions de riscSocietatUn dispositiu que converteix l'eclipsi en so permet a persones cegues viure el fenomen a EspanyaCiènciaEl telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins araPlanetaRestaurar pastures funciona quan es combinen dades i saber local: el cas de Botswana, el Kazakhstan i KenyaInnovacióLa NASA modernitza el simulador de moviment vertical més gran del món i redueix a la meitat el temps de configuracióCiènciaDescriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexeCiènciaUn jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anysCiènciaIdentifiquen en ratolins una proteïna clau per mantenir sa el fol·licle del pèlSalutIdentifiquen 120 marques epigenètiques que anticipen el risc metabòlic en infants amb obesitatCiènciaUn nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

El telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins ara

Les imatges de la fotosfera solar amb més detall aconseguides fins avui confirmen per primera vegada inestabilitats clau per entendre com el Sol transporta energia i genera les erupcions que afecten el clima espacial.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
El telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins ara
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un equip internacional ha obtingut, amb el Telescopi Solar Daniel K. Inouye (volcà Haleakala, Maui, Hawaii), les imatges de més resolució espacial fins ara de la fotosfera solar. L'estudi, publicat el 5 d'agost de 2026 a Nature, va analitzar una regió magnèticament activa prop d'una taca solar i hi va detectar estructures en bandes i vòrtexs identificats com a inestabilitats de Kelvin–Helmholtz. És la primera confirmació directa d'aquest fenomen a la superfície del Sol, on abans només s'havia observat en capes superiors com la corona. El telescopi té un mirall primari de quatre metres que permet resoldre detalls de només una dotzena de quilòmetres.

Per què importa

La detecció mostra que la barreja de plasma a la fotosfera és més activa del que predeien els models. Aquest procés és clau en la reconnexió magnètica i en la transferència d'energia cap a les capes altes de l'atmosfera solar, factors que desencadenen les erupcions solars i el clima espacial, que pot afectar satèl·lits, comunicacions i xarxes elèctriques.

A qui afecta

La comunitat de física solar i, de manera indirecta, els sistemes tecnològics vulnerables al clima espacial (satèl·lits, comunicacions i xarxes elèctriques).

El límit honest

És una observació d'una regió concreta prop d'una taca solar; caldrà comprovar si les inestabilitats són igual d'esteses en altres zones i condicions del Sol. La confirmació del fenomen no resol encara com es prediuen les erupcions solars ni el conjunt de mecanismes que governen el clima espacial.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència