Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

El telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins ara

Les imatges de la fotosfera solar amb més detall aconseguides fins avui confirmen per primera vegada inestabilitats clau per entendre com el Sol transporta energia i genera les erupcions que afecten el clima espacial.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
El telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins ara
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un equip internacional ha obtingut, amb el Telescopi Solar Daniel K. Inouye (volcà Haleakala, Maui, Hawaii), les imatges de més resolució espacial fins ara de la fotosfera solar. L'estudi, publicat el 5 d'agost de 2026 a Nature, va analitzar una regió magnèticament activa prop d'una taca solar i hi va detectar estructures en bandes i vòrtexs identificats com a inestabilitats de Kelvin–Helmholtz. És la primera confirmació directa d'aquest fenomen a la superfície del Sol, on abans només s'havia observat en capes superiors com la corona. El telescopi té un mirall primari de quatre metres que permet resoldre detalls de només una dotzena de quilòmetres.

Per què importa

La detecció mostra que la barreja de plasma a la fotosfera és més activa del que predeien els models. Aquest procés és clau en la reconnexió magnètica i en la transferència d'energia cap a les capes altes de l'atmosfera solar, factors que desencadenen les erupcions solars i el clima espacial, que pot afectar satèl·lits, comunicacions i xarxes elèctriques.

A qui afecta

La comunitat de física solar i, de manera indirecta, els sistemes tecnològics vulnerables al clima espacial (satèl·lits, comunicacions i xarxes elèctriques).

El límit honest

És una observació d'una regió concreta prop d'una taca solar; caldrà comprovar si les inestabilitats són igual d'esteses en altres zones i condicions del Sol. La confirmació del fenomen no resol encara com es prediuen les erupcions solars ni el conjunt de mecanismes que governen el clima espacial.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència