Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

El telescopi Webb capta la nebulosa del Lleó amb un detall inèdit

El James Webb de la NASA ha fotografiat la nebulosa planetària NGC 2392 amb resolució infraroja, revelant grumolls de pols i gas ionitzat que el Hubble no distingia el 2000.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
El telescopi Webb capta la nebulosa del Lleó amb un detall inèdit
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

La NASA va publicar el 10 d'agost de 2026 noves imatges de la nebulosa planetària NGC 2392, sobrenomenada nebulosa del Lleó, captades pel telescopi espacial James Webb amb els instruments NIRCam (infraroig proper) i MIRI (infraroig mitjà). Les imatges milloren la vista en llum visible que el Hubble n'havia fet el 2000: mostren grumolls compactes de pols i una capa de gas ionitzat que forma la "cara" del lleó, alimentada per la radiació d'una nana blanca central, el nucli d'una estrella morta rica en oxigen. Els astrònoms estimen que la nebulosa es dispersarà d'aquí a uns 10.000 anys.

Per què importa

Les imatges d'alta resolució en infraroig aporten dades noves sobre com les estrelles de massa baixa expulsen les seves capes en morir i formen nebuloses planetàries, un procés que genera gran part de la pols observable de l'univers. Documentar l'estructura de bombolles, anells i capes de gas ajuda a entendre l'evolució estel·lar i el destí que tindrà el nostre propi Sol.

A qui afecta

La comunitat astronòmica i el públic interessat en l'observació de l'univers; és fruit del programa internacional Webb liderat per la NASA amb l'ESA i la CSA.

El límit honest

Les imatges "congelen" un instant d'un procés que continua durant mil·lennis. Per què el gas escombrat adopta una estructura complexa d'anells i capes segueix sent una qüestió oberta que les dades encara no resolen.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència