Ciència · Dada verificada
El telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»
El James Webb ha captat l'espectre més detallat d'un «petit punt vermell» de l'univers primitiu i hi ha trobat més de 40 línies que apunten a un forat negre supermassiu envoltat de gas dens.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Texas a Austin, amb dades del telescopi espacial James Webb, ha analitzat l'objecte GLIMPSE-17775, un dels anomenats «petits punts vermells» detectats pel Webb des del 2022. L'estudi, publicat a The Astrophysical Journal, presenta l'espectre més profund obtingut fins ara d'un d'aquests objectes: 30 hores d'observació ampliades a l'equivalent de 80 gràcies a una lent gravitacional, amb més de 40 línies espectrals. Les dades encaixen amb el model d'una «estrella amb forat negre»: un forat negre supermassiu en acreció ràpida embolcallat per una capa densa de gas parcialment ionitzat. Entre els indicis hi ha un «bosc de ferro» de 16 línies, l'eixamplament per dispersió d'electrons i la fluorescència de l'heli.
Per què importa
Els «petits punts vermells» eren un enigma des del 2022. Per primera vegada, un sol objecte reuneix totes les proves que fins ara apareixien disperses, cosa que permet posar a prova els models. També explica per què la majoria d'aquests punts són febles en raigs X: el nucli dens de gas els absorbiria. És un avanç en la comprensió de l'univers primitiu, uns 600 milions d'anys després del Big Bang.
A qui afecta
La comunitat astrofísica que estudia la formació dels primers forats negres i galàxies de l'univers primitiu.
El límit honest
És la interpretació que millor s'ajusta a un únic objecte, no una confirmació tancada del fenomen en general. Cal aplicar la mateixa anàlisi a més «petits punts vermells» per saber si el model de l'estrella amb forat negre els explica tots.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.