Ciència · Dada verificada
El telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»
El James Webb ha captat l'espectre més detallat d'un «petit punt vermell» de l'univers primitiu i hi ha trobat més de 40 línies que apunten a un forat negre supermassiu envoltat de gas dens.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Texas a Austin, amb dades del telescopi espacial James Webb, ha analitzat l'objecte GLIMPSE-17775, un dels anomenats «petits punts vermells» detectats pel Webb des del 2022. L'estudi, publicat a The Astrophysical Journal, presenta l'espectre més profund obtingut fins ara d'un d'aquests objectes: 30 hores d'observació ampliades a l'equivalent de 80 gràcies a una lent gravitacional, amb més de 40 línies espectrals. Les dades encaixen amb el model d'una «estrella amb forat negre»: un forat negre supermassiu en acreció ràpida embolcallat per una capa densa de gas parcialment ionitzat. Entre els indicis hi ha un «bosc de ferro» de 16 línies, l'eixamplament per dispersió d'electrons i la fluorescència de l'heli.
Per què importa
Els «petits punts vermells» eren un enigma des del 2022. Per primera vegada, un sol objecte reuneix totes les proves que fins ara apareixien disperses, cosa que permet posar a prova els models. També explica per què la majoria d'aquests punts són febles en raigs X: el nucli dens de gas els absorbiria. És un avanç en la comprensió de l'univers primitiu, uns 600 milions d'anys després del Big Bang.
A qui afecta
La comunitat astrofísica que estudia la formació dels primers forats negres i galàxies de l'univers primitiu.
El límit honest
És la interpretació que millor s'ajusta a un únic objecte, no una confirmació tancada del fenomen en general. Cal aplicar la mateixa anàlisi a més «petits punts vermells» per saber si el model de l'estrella amb forat negre els explica tots.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxia
Un nou algoritme d'intel·ligència artificial ha localitzat un forat negre supermassiu consumint una estrella a més de 30.000 anys llum del nucli galàctic, un fet mai observat tan lluny. Valida una tècnica per trobar-ne més.
Un estudi mostra que els bacteris evolucionen pel camí més fàcil, no pel més eficaç davant els antibiòtics
Investigadors del CSIC i la UPM demostren que el rumb de la resistència als antibiòtics el marca quina mutació apareix abans, no quina és millor. La troballa ajuda a entendre per què predir les vulnerabilitats bacterianes és més complex del que es creia.
Un fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífers
L'anàlisi microscòpica dels ossos d'un cinodont argentí indica que podria haver parit cries vives, cosa que avançaria uns 90-95 milions d'anys l'aparició d'aquest tret en el llinatge dels mamífers.