Ciència · Dada verificada
Els neandertals ja recol·lectaven marisc de manera planificada fa 115.000 anys
Un estudi liderat des de Catalunya i publicat a PNAS demostra que els neandertals de Múrcia menjaven mol·luscs seguint els cicles estacionals, sobretot a l'hivern: una estratègia fins ara atribuïda només al Homo sapiens.
Què ha passat
Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB, la Universitat de Burgos i la Universitat de Cantàbria, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), analitza restes de mol·luscs (cargolins i pagellides) de la cova de los Aviones (Cartagena, Múrcia). Mitjançant la senyal isotòpica de l'oxigen del carbonat de les conquilles —que funciona com un "termòmetre prehistòric"— els investigadors han determinat que fa 115.000 anys els neandertals recollien marisc tot l'any, amb una preferència clara pels mesos freds (novembre a abril).
Per què importa
És la primera evidència d'un patró de recol·lecció estacional i planificat en cronologies tan antigues. La recollida hivernal coincideix amb el màxim rendiment càrnic dels mol·luscs i podria minimitzar riscos com les marees roges estivals, cosa que apunta a una gestió conscient dels recursos. El resultat reforça que els neandertals tenien capacitats cognitives i organitzatives comparables a les del Homo sapiens.
A qui afecta
La comunitat científica d'arqueologia i evolució humana; consolida la península Ibèrica com a jaciment clau per estudiar els neandertals.
El límit honest
L'estudi es basa en un únic jaciment, la cova de los Aviones, i en l'anàlisi de conquilles: caldrà comprovar si el mateix patró estacional es repeteix en altres poblacions neandertals i èpoques abans de generalitzar-lo. La interpretació sobre l'evitació estival per motius de salut és una hipòtesi plausible, no una prova directa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un nou mètode detecta en cranis fòssils que els humans arcaics ja criaven nadons indefensos
Analitzar deformacions cranials permet deduir que els nadons de fa més d'un milió d'anys naixien tan indefensos com els actuals i requerien cures constants, un senyal de comportament social cooperatiu molt antic.
Un esquelet a Cantàbria situa el linx boreal a la Península fins fa uns 200 anys
Un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic trobat en una sima de Cantàbria i datat fa uns 210 anys endarrereix la desaparició de l'espècie al sud-oest d'Europa dos segles respecte al que es creia.
Un estudi reinterpreta la pesta de Mallorca de 1820 combinant models matemàtics i arxius històrics
Investigadors de la UAB i la UOC revisen a PNAS l'últim gran brot de pesta d'Europa occidental: creuant un registre diari inèdit amb models estadístics conclouen que van pesar les formes pneumònica i septicèmica, no la bubònica clàssica.