Ciència · Dada verificada
Els neandertals ja recol·lectaven marisc de manera planificada fa 115.000 anys
Un estudi liderat des de Catalunya i publicat a PNAS demostra que els neandertals de Múrcia menjaven mol·luscs seguint els cicles estacionals, sobretot a l'hivern: una estratègia fins ara atribuïda només al Homo sapiens.
Què ha passat
Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB, la Universitat de Burgos i la Universitat de Cantàbria, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), analitza restes de mol·luscs (cargolins i pagellides) de la cova de los Aviones (Cartagena, Múrcia). Mitjançant la senyal isotòpica de l'oxigen del carbonat de les conquilles —que funciona com un "termòmetre prehistòric"— els investigadors han determinat que fa 115.000 anys els neandertals recollien marisc tot l'any, amb una preferència clara pels mesos freds (novembre a abril).
Per què importa
És la primera evidència d'un patró de recol·lecció estacional i planificat en cronologies tan antigues. La recollida hivernal coincideix amb el màxim rendiment càrnic dels mol·luscs i podria minimitzar riscos com les marees roges estivals, cosa que apunta a una gestió conscient dels recursos. El resultat reforça que els neandertals tenien capacitats cognitives i organitzatives comparables a les del Homo sapiens.
A qui afecta
La comunitat científica d'arqueologia i evolució humana; consolida la península Ibèrica com a jaciment clau per estudiar els neandertals.
El límit honest
L'estudi es basa en un únic jaciment, la cova de los Aviones, i en l'anàlisi de conquilles: caldrà comprovar si el mateix patró estacional es repeteix en altres poblacions neandertals i èpoques abans de generalitzar-lo. La interpretació sobre l'evitació estival per motius de salut és una hipòtesi plausible, no una prova directa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.