Ciència · Dada verificada
Els últims neandertals del nord-oest d'Europa tenien més diversitat genètica del que es creia
Un estudi a Nature amb ADN de 27 restes descarta que la degradació genètica per endogàmia fos la causa global de la seva extinció fa uns 40.000 anys. Vivien en poblacions grans i connectades, no en grups aïllats.

Què ha passat
Un equip internacional liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig ha publicat a Nature la imatge més detallada fins ara de la diversitat dels últims neandertals del nord-oest d'Europa. Van seqüenciar ADN antic de 27 restes de nou jaciments (set a la conca del Mosa, a Bèlgica, i dos a França). Un individu de fa 45.000 anys trobat a la cova de Goyet (Bèlgica) va aportar el cinquè genoma neandertal d'alta cobertura seqüenciat fins ara. Van recuperar dades nuclears de genoma complet de 19 restes menys conservades. Els resultats mostren gran diversitat genètica i escassa evidència d'endogàmia: molts individus no estaven estretament emparentats, cosa que apunta a grups grans i ben connectats. Es van separar d'un ancestre comú amb altres neandertals fa uns 54.000 anys i no s'hi va detectar introgressió de genoma humà modern.
Per què importa
Fins ara només hi havia quatre genomes neandertals d'alta qualitat, cosa que impedia estudiar la diversitat regional. Multiplicar les dades permet examinar poblacions tardanes amb molt més detall i posa en qüestió una de les hipòtesis clàssiques sobre l'extinció: que els seus genomes es van deteriorar de forma constant per manca de variabilitat. El treball fixa un punt de referència per entendre models demogràfics, de mobilitat i de territorialització d'aquests grups.
A qui afecta
Comunitat científica en paleogenètica i prehistòria; millora el coneixement general sobre l'origen i l'extinció dels neandertals.
El límit honest
Els resultats no descarten una vulnerabilitat demogràfica i es limiten a la conca del Mosa: caldrà ADN d'altres zones per saber si aquesta diversitat va ser única d'aquesta regió o comuna a tot Euràsia. La diversitat genètica general d'aquests grups seguia sent molt limitada.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


