Salta al contingut
Última hora
SalutEl major estudi genètic de la fibromiàlgia situa l'origen al sistema nerviós i troba 26 regions de riscSocietatUn dispositiu que converteix l'eclipsi en so permet a persones cegues viure el fenomen a EspanyaCiènciaEl telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins araPlanetaRestaurar pastures funciona quan es combinen dades i saber local: el cas de Botswana, el Kazakhstan i KenyaInnovacióLa NASA modernitza el simulador de moviment vertical més gran del món i redueix a la meitat el temps de configuracióCiènciaDescriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexeCiènciaUn jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anysCiènciaIdentifiquen en ratolins una proteïna clau per mantenir sa el fol·licle del pèlSalutIdentifiquen 120 marques epigenètiques que anticipen el risc metabòlic en infants amb obesitatCiènciaUn nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Els últims neandertals del nord-oest d'Europa tenien més diversitat genètica del que es creia

Un estudi a Nature amb ADN de 27 restes descarta que la degradació genètica per endogàmia fos la causa global de la seva extinció fa uns 40.000 anys. Vivien en poblacions grans i connectades, no en grups aïllats.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
Els últims neandertals del nord-oest d'Europa tenien més diversitat genètica del que es creia
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un equip internacional liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig ha publicat a Nature la imatge més detallada fins ara de la diversitat dels últims neandertals del nord-oest d'Europa. Van seqüenciar ADN antic de 27 restes de nou jaciments (set a la conca del Mosa, a Bèlgica, i dos a França). Un individu de fa 45.000 anys trobat a la cova de Goyet (Bèlgica) va aportar el cinquè genoma neandertal d'alta cobertura seqüenciat fins ara. Van recuperar dades nuclears de genoma complet de 19 restes menys conservades. Els resultats mostren gran diversitat genètica i escassa evidència d'endogàmia: molts individus no estaven estretament emparentats, cosa que apunta a grups grans i ben connectats. Es van separar d'un ancestre comú amb altres neandertals fa uns 54.000 anys i no s'hi va detectar introgressió de genoma humà modern.

Per què importa

Fins ara només hi havia quatre genomes neandertals d'alta qualitat, cosa que impedia estudiar la diversitat regional. Multiplicar les dades permet examinar poblacions tardanes amb molt més detall i posa en qüestió una de les hipòtesis clàssiques sobre l'extinció: que els seus genomes es van deteriorar de forma constant per manca de variabilitat. El treball fixa un punt de referència per entendre models demogràfics, de mobilitat i de territorialització d'aquests grups.

A qui afecta

Comunitat científica en paleogenètica i prehistòria; millora el coneixement general sobre l'origen i l'extinció dels neandertals.

El límit honest

Els resultats no descarten una vulnerabilitat demogràfica i es limiten a la conca del Mosa: caldrà ADN d'altres zones per saber si aquesta diversitat va ser única d'aquesta regió o comuna a tot Euràsia. La diversitat genètica general d'aquests grups seguia sent molt limitada.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència