Ciència · Dada verificada
L'ADN de dues mòmies xilenes confirma que la colonització europea va portar la verola a Amèrica
Un estudi publicat a Science ha recuperat de dues mòmies del nord de Xile la soca de verola més antiga coneguda del continent, la primera prova molecular directa que el virus va arribar amb els colonitzadors.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Xile i del Trinity College de Dublín ha analitzat l'ADN antic de dos individus momificats al nord de Xile, enterrats entre finals del segle XV i principis del XVII. Han reconstruït dos genomes gairebé idèntics del virus de la verola, un llinatge extint batejat CAM9, que és el genoma de verola més antic conegut d'Amèrica. En els arbres evolutius, aquesta soca se situa entre les ceps europees de l'alta edat mitjana i les que després van originar la verola moderna. L'estudi es publica a la revista Science.
Per què importa
És la primera evidència molecular directa que la verola —una malaltia que va matar milions de persones indígenes sense immunitat prèvia— es va introduir a Amèrica amb la colonització europea, una hipòtesi històrica que fins ara no tenia prova genètica. També mostra com esdeveniments com la colonització, els canvis demogràfics i la vacunació van modelar l'evolució del virus, cosa útil per entendre com evolucionen els patògens.
A qui afecta
Comunitat científica de paleogenòmica, historiadors i epidemiòlegs; aporta context sobre la història de les poblacions indígenes americanes.
El límit honest
Es basa en només dos individus del mateix brot, de manera que no documenta tota la diversitat de soques que van circular. Els autors avisen que les coincidències temporals entre l'evolució del virus i fets com la vacunació no demostren una relació causal. Falta ampliar l'anàlisi a més restes i regions per confirmar el patró.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.