Ciència · Dada verificada
L'ADN de dues mòmies xilenes confirma que la colonització europea va portar la verola a Amèrica
Un estudi publicat a Science ha recuperat de dues mòmies del nord de Xile la soca de verola més antiga coneguda del continent, la primera prova molecular directa que el virus va arribar amb els colonitzadors.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Xile i del Trinity College de Dublín ha analitzat l'ADN antic de dos individus momificats al nord de Xile, enterrats entre finals del segle XV i principis del XVII. Han reconstruït dos genomes gairebé idèntics del virus de la verola, un llinatge extint batejat CAM9, que és el genoma de verola més antic conegut d'Amèrica. En els arbres evolutius, aquesta soca se situa entre les ceps europees de l'alta edat mitjana i les que després van originar la verola moderna. L'estudi es publica a la revista Science.
Per què importa
És la primera evidència molecular directa que la verola —una malaltia que va matar milions de persones indígenes sense immunitat prèvia— es va introduir a Amèrica amb la colonització europea, una hipòtesi històrica que fins ara no tenia prova genètica. També mostra com esdeveniments com la colonització, els canvis demogràfics i la vacunació van modelar l'evolució del virus, cosa útil per entendre com evolucionen els patògens.
A qui afecta
Comunitat científica de paleogenòmica, historiadors i epidemiòlegs; aporta context sobre la història de les poblacions indígenes americanes.
El límit honest
Es basa en només dos individus del mateix brot, de manera que no documenta tota la diversitat de soques que van circular. Els autors avisen que les coincidències temporals entre l'evolució del virus i fets com la vacunació no demostren una relació causal. Falta ampliar l'anàlisi a més restes i regions per confirmar el patró.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Detecten per primera vegada l'atmosfera d'un planeta rocós en zona habitable, a 48 anys llum
Astrònoms han confirmat una atmosfera en LHS 1140 b, un exoplaneta rocós similar a la Terra dins la franja on podria existir aigua líquida. És la prova més sòlida fins ara que aquests mons poden conservar aire.
Calculen per primer cop que la vall del Lozoya va poder sostenir entre 14 i 33 neandertals
Un estudi publicat a Landscape Ecology quantifica per primera vegada la capacitat ecològica d'un paisatge de muntanya per mantenir grups neandertals, un mètode que va més enllà de descriure els fòssils trobats.
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.