Ciència · Dada verificada
La IA i la computació quàntica escurcen el disseny de nous materials en dos estudis publicats
Un equip de la Universitat de Washington ha combinat intel·ligència artificial i processadors quàntics per simular materials complexos i detectar propietats noves que abans eren impossibles de modelar. Els resultats surten a PNAS i Nature Communications.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat de Washington, liderats per Ting Cao, han publicat dos estudis (a PNAS i Nature Communications) que apliquen IA i computació quàntica a l'estudi de materials quàntics. En un treball, un model d'IA actua com a "substitut ràpid i barat" d'un superordinador per extrapolar el comportament de grans estructures d'àtoms a partir de dades reduïdes; simulant capes atòmiques apilades van veure aparèixer fenòmens que no es donen a petita escala i que seria impracticable modelar amb tècniques tradicionals. En el segon, un processador quàntic va servir per estudiar l'estat de Laughlin, vinculat a l'efecte Hall quàntic fraccional. El pas següent que plantegen és integrar les dues eines en sistemes híbrids.
Per què importa
Dissenyar materials quàntics des de zero és car i depenia de superordinadors. Aquestes eines abarateixen i acceleren la simulació i permeten identificar candidats prometedors per validar-los al laboratori, amb aplicacions potencials en computació i electrònica de baix consum. Són resultats ja publicats en revistes revisades, no una simple promesa.
A qui afecta
Grups de recerca en ciència de materials i física de la matèria condensada, i a mitjà termini el desenvolupament de dispositius de computació i electrònica més eficients.
El límit honest
És recerca de base: molts fenòmens simulats encara s'han de validar experimentalment i moltes aplicacions segueixen en desenvolupament. La integració de la IA amb els processadors quàntics en un sistema híbrid, que és l'objectiu final, encara no s'ha aconseguit. No hi ha dispositius comercials derivats d'aquests treballs.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.