Ciència · Dada verificada
La missió PREFIRE de la NASA ja té dos anys de dades de la calor invisible que escapa dels pols
Dos CubeSats de la NASA han completat dos cicles estacionals mesurant la radiació infraroja llunyana als pols, la part de l'espectre que suposa gairebé el 60% de l'energia que la Terra perd a l'espai i que fins ara no s'havia mesurat a escala global.
Què ha passat
La missió PREFIRE (Polar Radiant Energy in the Far-InfraRed Experiment) de la NASA, formada per dos CubeSats bessons, va començar a recollir dades científiques el juliol de 2024 i ja ha capturat dos cicles estacionals complets a l'Àrtic i l'Antàrtida. Segons la NASA (7 d'agost de 2026), noves animacions mostren l'oscil·lació de les temperatures de superfície. La missió mesura per primera vegada de manera exhaustiva i a escala global la radiació infraroja llunyana, que representa gairebé el 60% de l'energia que la Terra emet a l'espai i que fins ara no s'havia quantificat.
Per què importa
Els pols regulen el balanç energètic del planeta: l'atmosfera i els oceans hi transporten l'excés de calor dels tròpics perquè es radiï cap a l'espai. Mesurar directament i en gairebé temps real aquesta energia invisible permet afinar els models climàtics i millorar les prediccions meteorològiques i climàtiques de què depenen la navegació, les comunitats àrtiques i la gestió del risc.
A qui afecta
Comunitats àrtiques, sectors com la navegació marítima i els equips científics que treballen en models climàtics i previsió meteorològica.
El límit honest
Són dades d'observació que cal integrar en els models: la millora concreta de les prediccions climàtiques i meteorològiques encara s'ha de materialitzar. La missió, inicialment breu, es va estendre el 2025, però la continuïtat de la sèrie de dades depèn de la vida útil dels satèl·lits.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.