Ciència · Dada verificada
La missió PREFIRE de la NASA ja té dos anys de dades de la calor invisible que escapa dels pols
Dos CubeSats de la NASA han completat dos cicles estacionals mesurant la radiació infraroja llunyana als pols, la part de l'espectre que suposa gairebé el 60% de l'energia que la Terra perd a l'espai i que fins ara no s'havia mesurat a escala global.
Què ha passat
La missió PREFIRE (Polar Radiant Energy in the Far-InfraRed Experiment) de la NASA, formada per dos CubeSats bessons, va començar a recollir dades científiques el juliol de 2024 i ja ha capturat dos cicles estacionals complets a l'Àrtic i l'Antàrtida. Segons la NASA (7 d'agost de 2026), noves animacions mostren l'oscil·lació de les temperatures de superfície. La missió mesura per primera vegada de manera exhaustiva i a escala global la radiació infraroja llunyana, que representa gairebé el 60% de l'energia que la Terra emet a l'espai i que fins ara no s'havia quantificat.
Per què importa
Els pols regulen el balanç energètic del planeta: l'atmosfera i els oceans hi transporten l'excés de calor dels tròpics perquè es radiï cap a l'espai. Mesurar directament i en gairebé temps real aquesta energia invisible permet afinar els models climàtics i millorar les prediccions meteorològiques i climàtiques de què depenen la navegació, les comunitats àrtiques i la gestió del risc.
A qui afecta
Comunitats àrtiques, sectors com la navegació marítima i els equips científics que treballen en models climàtics i previsió meteorològica.
El límit honest
Són dades d'observació que cal integrar en els models: la millora concreta de les prediccions climàtiques i meteorològiques encara s'ha de materialitzar. La missió, inicialment breu, es va estendre el 2025, però la continuïtat de la sèrie de dades depèn de la vida útil dels satèl·lits.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un superordinador prediu la corona solar de l'eclipsi del 12 d'agost per estudiar-ne l'escalfament
El Superordenador de La Palma ha simulat amb detall com es veurà la corona durant la totalitat de l'eclipsi del 12 d'agost. Comparar-ho amb les imatges reals ajudarà a resoldre per què la corona és milions de graus més calenta que la superfície del Sol.
Les glaciacions van modelar la diversitat d'amebes a la península ibèrica, segons un estudi del CSIC
Un treball del Reial Jardí Botànic-CSIC amb 615 mostres demostra que fins i tot els microbis del sòl porten a l'ADN l'empremta del clima passat, refutant la idea que estan "a tot arreu".
Un estudi del CSIC situa l'origen dels crustacis peneids al Pacífic fa 125 milions d'anys
Una recerca liderada pel CSIC reescriu com aquests crustacis van colonitzar el planeta: no van sorgir al mar de Tetis, sinó al Pacífic Oriental, i la dispersió a llarga distància va ser un motor clau de la biodiversitat.