Ciència · Dada verificada
La NASA acaba el LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la Lluna
La NASA ha acabat el desenvolupament i les proves del LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la superfície lunar. Reprèn una línia de recerca aturada des de 1977, ara amb sensors més compactes i autònoms.
Què ha passat
La NASA ha completat el desenvolupament i les proves de maquinari del LEMS (Lunar Environment Monitoring Station), el primer instrument dissenyat perquè els astronautes del programa Artemis el despleguin a la superfície lunar, prop del pol sud. De la mida d'una maleta petita, incorpora dos sismòmetres d'alta sensibilitat per registrar moonquakes i impactes de meteorits. Durant els últims cinc mesos ha superat proves de vibració de llançament, radiació i temperatures que baixen fins a -400 °F. Funciona amb energia solar pròpia, resisteix la nit lunar de dues setmanes sense font de calor externa i transmet dades mensualment a la Terra. Ara resta en una sala neta del Goddard Space Flight Center fins que se li assigni una missió.
Per què importa
És la primera xarxa sísmica que tornarà a la Lluna des que els instruments d'Apol·lo van deixar de funcionar el 1977, després d'haver registrat uns 13.000 moonquakes entre 1969 i 1977. Els nous sensors són més compactes, sensibles i eficients energèticament, i el disseny modular permet reutilitzar la plataforma per a futurs instruments, cosa que amplia la capacitat de recerca lunar de manera sostinguda.
A qui afecta
Científics que estudien l'interior i l'activitat sísmica de la Lluna, i els futurs astronautes d'Artemis, que disposaran de dades sobre riscos sísmics als llocs d'aterratge.
El límit honest
L'instrument encara no s'ha desplegat ni ha recollit cap dada: està acabat i validat, però pendent que se li assigni una missió Artemis concreta i una data de llançament. El seu rendiment real només es podrà confirmar un cop operi sobre el terreny lunar.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.