Ciència · Dada verificada
La NASA acaba el LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la Lluna
La NASA ha acabat el desenvolupament i les proves del LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la superfície lunar. Reprèn una línia de recerca aturada des de 1977, ara amb sensors més compactes i autònoms.
Què ha passat
La NASA ha completat el desenvolupament i les proves de maquinari del LEMS (Lunar Environment Monitoring Station), el primer instrument dissenyat perquè els astronautes del programa Artemis el despleguin a la superfície lunar, prop del pol sud. De la mida d'una maleta petita, incorpora dos sismòmetres d'alta sensibilitat per registrar moonquakes i impactes de meteorits. Durant els últims cinc mesos ha superat proves de vibració de llançament, radiació i temperatures que baixen fins a -400 °F. Funciona amb energia solar pròpia, resisteix la nit lunar de dues setmanes sense font de calor externa i transmet dades mensualment a la Terra. Ara resta en una sala neta del Goddard Space Flight Center fins que se li assigni una missió.
Per què importa
És la primera xarxa sísmica que tornarà a la Lluna des que els instruments d'Apol·lo van deixar de funcionar el 1977, després d'haver registrat uns 13.000 moonquakes entre 1969 i 1977. Els nous sensors són més compactes, sensibles i eficients energèticament, i el disseny modular permet reutilitzar la plataforma per a futurs instruments, cosa que amplia la capacitat de recerca lunar de manera sostinguda.
A qui afecta
Científics que estudien l'interior i l'activitat sísmica de la Lluna, i els futurs astronautes d'Artemis, que disposaran de dades sobre riscos sísmics als llocs d'aterratge.
El límit honest
L'instrument encara no s'ha desplegat ni ha recollit cap dada: està acabat i validat, però pendent que se li assigni una missió Artemis concreta i una data de llançament. El seu rendiment real només es podrà confirmar un cop operi sobre el terreny lunar.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Tres fragments de crani adult situen 'Homo antecessor' més a prop de neandertals i humans actuals
Un estudi amb participació del CENIEH mesura per primera vegada, capa per capa, el gruix cranial de tres adults d'aquesta espècie d'Atapuerca: està dins el rang dels humans actuals i els neandertals.
Espanya, segona de la UE en ajuts ERC Advanced 2025: 29 projectes i 81,7 milions
Les institucions espanyoles acolliran 29 projectes de recerca capdavantera finançats amb 81,7 milions d'euros pel Consell Europeu de Recerca, només per darrere d'Alemanya dins la UE.
El telescopi James Webb detecta per primer cop núvols de sal en un objecte fred fora del Sistema Solar
El JWST ha captat en unes dues hores l'espectre del "planeta rosa" GJ504b, a 57 anys llum, i ha trobat proves directes de núvols salins que els científics teoritzaven des de fa més de 15 anys.