Ciència · Dada verificada
La NASA cartografia on podrien sobreviure microbis terrestres al pol sud de la Lluna
Un estudi a Science Advances mapa els racons ombrívols del pol sud lunar on cinc microbis humans podrien resistir. Serveix per no confondre contaminació amb possible vida quan busquem senyals biològics a Mart.
Què ha passat
El 19 d'agost de 2026, científics de la NASA (Goddard Space Flight Center, liderats per Prabal Saxena) van publicar a Science Advances un estudi que modela on podrien sobreviure microbis terrestres al pol sud de la Lluna. Van analitzar cinc organismes habituals de la pell humana i dels vols espacials —el fong Aspergillus niger, Bacillus subtilis, Staphylococcus aureus, Deinococcus radiodurans i diverses espècies de Fusarium— i van calcular la calor i la radiació ultraviolada màximes que cada un pot tolerar. Amb mapes d'elevació i temperatura de l'orbitador Lunar Reconnaissance Orbiter van simular tres zones (Nobile Rim, Connecting Ridge i De Gerlache Rim) i van dibuixar "nínxols supervivibles" que van des del terra d'un cràter de quilòmetres fins a la petjada d'una bota. Supervivència vol dir seguir viu almenys un dia terrestre, no créixer ni reproduir-se.
Per què importa
Estableix una base científica per a la protecció planetària: abans d'explorar Mart cal saber quins microbis hi portem nosaltres per no confondre'ls amb possibles senyals de vida. L'estudi també proposa usar la Lluna com a laboratori natural per mesurar els límits reals de supervivència microbiana en condicions que no es poden reproduir a la Terra, un precedent útil per a les missions tripulades.
A qui afecta
Les agències espacials i els equips científics que preparen l'exploració tripulada de la Lluna i la futura recerca de vida a Mart, i els programes de control de contaminació de mostres lunars.
El límit honest
És un treball de modelització basat en dades orbitals i estudis previs, no una detecció directa de microbis vius a la superfície lunar. Els autors remarquen que no hi ha evidència que la Lluna tingui els ingredients per sostenir el creixement i la reproducció microbiana: parlen de supervivència en estat latent. Encara falta la mesura de referència real de quins contaminants hi arriben amb els astronautes.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.