Ciència · Dada verificada
La NASA i SpaceX completen noves proves de túnel de vent del propulsor Super Heavy per a Artemis III
Les proves fetes al centre Ames de la NASA mesuren les forces aerodinàmiques que patirà el propulsor durant la reentrada, una dada clau per preparar el retorn tripulat a la Lluna previst per al 2027.

Què ha passat
La NASA i SpaceX van completar a finals del 2025 una nova sèrie de proves de túnel de vent sobre la versió 3 del propulsor Super Heavy del coet Starship, al centre de recerca Ames de la NASA (Califòrnia). Es va usar un model a escala de l'1,2% en túnels transònic (de Mach 0,2 a 1,4) i supersònic (de Mach 1,55 a 2,5) per mesurar les forces aerodinàmiques estables i inestables durant la reentrada atmosfèrica. Les proves amplien les fetes el 2024 i serveixen per al Starship Human Landing System, el mòdul que ha de dur astronautes de l'òrbita lunar a la superfície en la missió Artemis III (2027).
Per què importa
És un avanç verificable cap al retorn tripulat a la Lluna: la NASA aplica la seva experiència del transbordador, l'SLS i l'Orion per anticipar riscos aerodinàmics abans de volar. Un precedent similar al mateix túnel va portar a afegir "strakes" a l'SLS d'Artemis II, prova que aquestes dades milloren el disseny real dels coets.
A qui afecta
El programa Artemis de la NASA i SpaceX, i la comunitat científica i d'exploració espacial que treballa en el retorn tripulat a la Lluna i les futures missions a Mart.
El límit honest
Són proves de simulació amb un model a escala, no vols reals: el Starship encara està en desenvolupament i la versió 3 no ha demostrat en vol la reentrada i reutilització. La missió Artemis III no arribarà abans del 2027 i l'aterratge tripulat posterior s'espera el 2028, dates subjectes a la maduració del sistema.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


