Ciència · Dada verificada
La NASA inicia les proves més complexes fins ara per fer aterratges lunars més segurs
Un equip de la NASA ha començat a disparar simuladors de motor dins d'una cambra de buit de 18 metres per mesurar com el gas dels coets escampa la pols lunar. L'objectiu: models predictius per protegir la tripulació i el material en els futurs aterratges.
Què ha passat
El 26 d'agost de 2026 la NASA va anunciar l'inici d'una nova fase de proves d'interacció "plome-superfície" al centre Langley (Hampton, Virgínia), dins una cambra de buit esfèrica de 60 peus (uns 18 metres). L'equip dispara un sistema de simulació amb età —construït i operat per Purdue University, amb un màxim d'unes 100 lliures d'empenta— contra un dipòsit d'uns 2 metres de diàmetre amb regolita lunar simulada (Black Point-1). Cada tret dura uns 6 segons i s'hi mesuren la formació de cràters, l'angle i l'alçada de la cortina de partícules, la distribució i la velocitat del material expulsat. Més endavant enguany faran una segona ronda amb un motor de coet híbrid imprès en 3D de la Utah State University (uns 35 lliures d'empenta). Les dades han de millorar els models per als aterratges d'Artemis IV, previst el 2028, i una futura base lunar.
Per què importa
Quan un mòdul aterra a la Lluna, el gas del motor projecta pols i roques que poden colpejar el propi vehicle, els instruments científics i els vehicles del voltant. Entendre aquesta física amb dades reals permet dissenyar maquinari i validar models que redueixen el risc per a la tripulació i per al material. La NASA la descriu com la sèrie de proves d'aquest tipus més complexa i instrumentada que ha fet mai, i el muntatge és modular: es pot reconfigurar amb simulant de Mart per preparar futurs aterratges al planeta vermell.
A qui afecta
Els equips d'Artemis i dels sistemes d'aterratge humà de la NASA, les universitats i empreses col·laboradores, i les futures tripulacions destinades a la Lluna i, a més llarg termini, a Mart.
El límit honest
Són proves de laboratori a escala reduïda: fan servir simulants de regolita i motors petits (35-100 lliures d'empenta), no motors de vol reals, i cada tret dura només 6 segons. Les dades encara han de servir per desenvolupar i validar els models predictius, i la segona ronda de proves està pendent. L'aterratge tripulat d'Artemis IV no arribaria fins al 2028.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.