Ciència · Dada verificada
Les glaciacions van modelar la diversitat d'amebes a la península ibèrica, segons un estudi del CSIC
Un treball del Reial Jardí Botànic-CSIC amb 615 mostres demostra que fins i tot els microbis del sòl porten a l'ADN l'empremta del clima passat, refutant la idea que estan "a tot arreu".

Què ha passat
Un estudi dirigit des del Reial Jardí Botànic-CSIC i publicat a Molecular Ecology ha analitzat la diversitat genètica de les amebes amb closca de l'ordre Arcellinida a la península ibèrica. A partir del conjunt de dades més ampli fins ara (615 mostres de diversos continents i ecosistemes), els investigadors han trobat llinatges antics i diferenciats que van sobreviure en refugis glacials durant les fredes glaciacions del Quaternari i es van expandir en èpoques més càlides i humides. Els punts calents de diversitat genètica coincideixen amb els refugis ibèrics ja coneguts per a la flora i la fauna.
Per què importa
El treball refuta el vell paradigma que els microbis del sòl "estan a tot arreu" sense barreres geogràfiques. Aporta evidència que la biogeografia i l'evolució dels eucariotes microbians també han estat modelades pel clima, i situa la península ibèrica com un arxiu de diversitat microbiana, obrint una via nova per entendre com el clima ha configurat tot l'arbre de la vida.
A qui afecta
Comunitat científica en biologia evolutiva, biogeografia i microbiologia; investigadors que estudien els efectes del clima sobre la biodiversitat.
El límit honest
És un estudi centrat en un grup concret d'amebes i en un territori refugi (la península ibèrica), de manera que caldrà comprovar si el patró es repeteix en altres protistes i regions. L'estudi també detecta una invasió recent d'espècies d'origen mediterrani a Cantàbria, interpretada com a efecte del canvi climàtic actual, un procés encara en curs.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


