Ciència · Dada verificada
Les teràpies contra el VIH van frenar un canvi evolutiu humà en poques dècades, segons un estudi
Un estudi d'Oxford publicat a PNAS mostra que els antiretrovirals han estat tan eficaços que han interromput una selecció natural en els gens immunitaris que, sense tractament, hauria duplicat les variants protectores entre 1990 i 2035.
Què ha passat
Un estudi dirigit per investigadors de la Universitat d'Oxford i publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) conclou que l'èxit de la teràpia antiretroviral contra el VIH ha interromput un procés de selecció natural en els gens del sistema immunitari humà. L'equip va comparar dades de cohorts prenatals de KwaZulu-Natal (Sud-àfrica), una de les regions més afectades, entre l'era prèvia al tractament (1998-2005) i la del tractament modern (2015-2025). Abans dels antiretrovirals, la supervivència de les mares amb VIH i la transmissió al nadó depenien de variants del gen HLA-B; amb el tractament, aquest vincle es va afeblir. En un escenari sense tractament, els autors projecten que entre 1990 i 2035 les variants protectores de l'HLA-B s'haurien duplicat i les susceptibles haurien baixat un 38%.
Per què importa
L'estudi quantifica la magnitud de l'èxit dels programes globals de tractament del VIH: han millorat la supervivència amb independència del genotip i han trencat el lligam entre la genètica materna i la transmissió del virus al nadó. És una evidència poc habitual de com una malaltia infecciosa pot alterar la genètica d'una població en poques dècades, i de com la medicina moderna ha aturat aquest procés salvant vides.
A qui afecta
Persones que viuen amb VIH i poblacions de regions molt afectades com KwaZulu-Natal (Sud-àfrica), on es van recollir les dades; també la recerca en immunogenètica i salut pública.
El límit honest
És un estudi qualificat de controvertit i basat en gran part en projeccions i simulacions a partir d'una única població i d'un sol patogen amb prou dades, el VIH. Els mateixos autors adverteixen que la manca d'accés o d'adherència al tractament pot mantenir encara certa pressió selectiva, de manera que l'efecte no és universal.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.