Ciència · Dada verificada
Troben a Ruidera un fòssil cranial humà de fa 200.000 anys, el primer del jaciment
Un fragment de parietal amb trets arcaics, datat en almenys 200.000 anys, situa el jaciment de Ruidera (Ciudad Real) al mapa europeu de l'evolució humana i omple un buit al registre de l'interior peninsular.
Què ha passat
Un equip liderat per la Universitat Complutense de Madrid i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) ha descrit RVH-1, un fragment d'os parietal humà trobat al jaciment de Ruidera (Ciudad Real). La datació, feta amb tècniques de sèries d'urani i luminescència (OSL) sobre el fòssil i els sediments amb col·laboració del CENIEH, li assigna almenys 200.000 anys, dins del Plistocè Mitjà. És el primer resta cranial del jaciment, recuperat a la primera excavació del projecte Primers Pobladors de l'Alt Guadiana. L'estudi s'ha publicat el 2026 al Journal of Human Evolution.
Per què importa
Els fòssils humans del Plistocè Mitjà de l'interior de la península Ibèrica són escassos, una regió poc representada en el registre paleoantropològic. El parietal té una combinació de trets arcaics (plesiomòrfics) poc freqüent, comparable als cranis de Ceprano (Itàlia) i Caune de l'Arago (Pirineu francès), i reforça l'evidència que l'evolució humana a Europa no va ser lineal sinó amb poblacions diverses coexistint. Ruidera, amb excavacions sistemàtiques des del 2023, ha aportat ja fauna, indústria lítica i restes humanes.
A qui afecta
La comunitat científica de paleoantropologia i evolució humana, i el patrimoni arqueològic de Castella-la Manxa i de l'interior peninsular.
El límit honest
Es tracta d'un únic fragment parietal, cosa que limita les conclusions sobre l'espècie o població concreta a què pertanyia. Les excavacions són recents (des del 2023) i el potencial del jaciment encara s'ha de confirmar amb noves troballes i estudis.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.