Ciència · Dada verificada
Un algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxia
Un nou algoritme d'intel·ligència artificial ha localitzat un forat negre supermassiu consumint una estrella a més de 30.000 anys llum del nucli galàctic, un fet mai observat tan lluny. Valida una tècnica per trobar-ne més.
Què ha passat
Segons un estudi publicat a The Astrophysical Journal Letters, un algoritme d'IA de la Instalación de Transitorios Zwicky (ZTF) va detectar el novembre de 2025 una fulguració ultrabrillant a 750 milions d'anys llum: una estrella destrossada per un forat negre d'un milió de masses solars. El fenomen, un event de disrupció per marees, va irradiar la llum d'uns 10.000 milions de sols i va assolir uns 30.000 graus. La singularitat es trobava a més de 30.000 anys llum del centre de la seva galàxia, no al nucli com era habitual. El Telescopi d'Investigació Astrofísica del Sud de Xile i el satèl·lit Swift de la NASA van confirmar-ho.
Per què importa
Fins fa dos anys aquests fenòmens només es detectaven al nucli de les galàxies, on hi ha els forats negres supermassius coneguts. Trobar-ne un a la perifèria valida una nova tècnica basada en IA que permet localitzar forats negres altrament invisibles i replicar la cerca en milions de galàxies. Cada any se'n detecten uns 30 al conjunt de l'univers.
A qui afecta
Astrofísics i equips que estudien forats negres supermassius i la formació de galàxies, com el grup de la Universidad de Maryland liderat per Robert Stein.
El límit honest
És un dels pocs casos confirmats fins ara i l'origen del forat negre 'orfe' segueix obert: podria venir d'una galàxia petita fusionada amb la gran. Els investigadors reconeixen que la pregunta clau —si aquests casos són comuns a l'univers— encara no té resposta i cal detectar-ne més.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.