Ciència · Dada verificada
Un algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxia
Un nou algoritme d'intel·ligència artificial ha localitzat un forat negre supermassiu consumint una estrella a més de 30.000 anys llum del nucli galàctic, un fet mai observat tan lluny. Valida una tècnica per trobar-ne més.
Què ha passat
Segons un estudi publicat a The Astrophysical Journal Letters, un algoritme d'IA de la Instalación de Transitorios Zwicky (ZTF) va detectar el novembre de 2025 una fulguració ultrabrillant a 750 milions d'anys llum: una estrella destrossada per un forat negre d'un milió de masses solars. El fenomen, un event de disrupció per marees, va irradiar la llum d'uns 10.000 milions de sols i va assolir uns 30.000 graus. La singularitat es trobava a més de 30.000 anys llum del centre de la seva galàxia, no al nucli com era habitual. El Telescopi d'Investigació Astrofísica del Sud de Xile i el satèl·lit Swift de la NASA van confirmar-ho.
Per què importa
Fins fa dos anys aquests fenòmens només es detectaven al nucli de les galàxies, on hi ha els forats negres supermassius coneguts. Trobar-ne un a la perifèria valida una nova tècnica basada en IA que permet localitzar forats negres altrament invisibles i replicar la cerca en milions de galàxies. Cada any se'n detecten uns 30 al conjunt de l'univers.
A qui afecta
Astrofísics i equips que estudien forats negres supermassius i la formació de galàxies, com el grup de la Universidad de Maryland liderat per Robert Stein.
El límit honest
És un dels pocs casos confirmats fins ara i l'origen del forat negre 'orfe' segueix obert: podria venir d'una galàxia petita fusionada amb la gran. Els investigadors reconeixen que la pregunta clau —si aquests casos són comuns a l'univers— encara no té resposta i cal detectar-ne més.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un estudi mostra que els bacteris evolucionen pel camí més fàcil, no pel més eficaç davant els antibiòtics
Investigadors del CSIC i la UPM demostren que el rumb de la resistència als antibiòtics el marca quina mutació apareix abans, no quina és millor. La troballa ajuda a entendre per què predir les vulnerabilitats bacterianes és més complex del que es creia.
El telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»
El James Webb ha captat l'espectre més detallat d'un «petit punt vermell» de l'univers primitiu i hi ha trobat més de 40 línies que apunten a un forat negre supermassiu envoltat de gas dens.
Un fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífers
L'anàlisi microscòpica dels ossos d'un cinodont argentí indica que podria haver parit cries vives, cosa que avançaria uns 90-95 milions d'anys l'aparició d'aquest tret en el llinatge dels mamífers.