Ciència · Dada verificada
Un anticòs humà atura la metàstasi del càncer de pròstata agressiu en estudis preclínics
Un anticòs 100% humà desenvolupat a la Universitat d'Umeå ha aturat el creixement i la metàstasi d'un càncer de pròstata agressiu en estudis preclínics, amb un mecanisme nou que podria reduir efectes secundaris.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat d'Umeå (Suècia), liderats per la professora de patologia Maréne Landström, han desenvolupat un anticòs experimental completament humà que va aturar el creixement tumoral i la disseminació metastàtica en una forma agressiva de càncer de pròstata durant estudis preclínics. El fàrmac actua bloquejant la senyalització oncogènica TβRI, un mecanisme de nova identificació. Els resultats es van publicar el juliol de 2026 a la revista Signal Transduction and Targeted Therapy (DOI: 10.1038/s41392-026-02737-x). El projecte va comptar amb la plataforma SciLifeLab, l'Umeå Biotech Incubator i finançament de MetaCurUm Biotech AB, entre altres.
Per què importa
El càncer de pròstata és un dels més diagnosticats en homes i, tot i que molts tumors creixen lentament, la variant agressiva que fa metàstasi és la més perillosa. Un anticòs humà que atura la disseminació per una via nova podria obrir la porta a un tractament més segur per a la malaltia avançada, i els investigadors ja plantegen provar-lo contra altres tumors sòlids.
A qui afecta
Homes amb càncer de pròstata avançat i agressiu, la forma que s'estén fora de la pròstata cap als ganglis limfàtics i els ossos.
El límit honest
És recerca preclínica: encara no s'ha provat en persones. Calen estudis addicionals de seguretat i l'aprovació de les autoritats reguladores europees o nord-americanes abans que pugui arribar als pacients. La menor toxicitat és una hipòtesi derivada del mecanisme, no una dada clínica confirmada.
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Descobreixen que el "petit cervell" del cor el protegeix de fallar sota estrès
Científics de Yale han identificat en ratolins dos tipus de neurones del "petit cervell" del cor. Un d'ells, les Ddah1+, protegeix l'òrgan de fallar sota estrès, una pista per a futurs tractaments cardíacs.
Un nou mètode químic permet fabricar en dissolució nitrurs metàl·lics fins ara difícils de sintetitzar
Un equip descriu a Nature una via en sals foses i alta pressió per produir nanocristalls de nitrurs metàl·lics refractaris com TiN o GaN, materials clau per a il·luminació LED, electrònica de potència i catàlisi.
Un model cognitiu explica com raonem davant de jocs nous i pot ajudar a dissenyar IA més flexible
Un estudi de Nature amb més de 1.000 participants i 121 jocs de taula mostra que davant d'un joc desconegut les persones raonen de manera sistemàtica amb simulacions mentals ràpides i poc profundes. Un patró que pot inspirar sistemes d'IA més adaptatius.