Ciència · Dada verificada
Un esquelet a Cantàbria situa el linx boreal a la Península fins fa uns 200 anys
Un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic trobat en una sima de Cantàbria i datat fa uns 210 anys endarrereix la desaparició de l'espècie al sud-oest d'Europa dos segles respecte al que es creia.
Què ha passat
Un equip liderat per la Universitat de la Corunya ha documentat un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic (Lynx lynx) a la Sima Topinoria, a Cantàbria. Els ossos, en posició anatòmica i molt ben conservats, els van descobrir espeleòlegs el 2020 a uns 100 metres de profunditat. La datació per radiocarboni situa l'animal fa uns 210 anys, cosa que indica que l'espècie va persistir al nord peninsular fins a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Fins ara, l'exemplar més recent descrit era als Pirineus de Navarra i datava de fa uns 400 anys. L'anàlisi osteomètrica identifica un mascle adult jove d'uns tres anys i 19,7 kg, més petit que exemplars ibèrics més antics.
Per què importa
El registre revisa la cronologia d'extinció del linx eurasiàtic a la península ibèrica, que es creia desapareguda segles abans, i aporta la primera evidència material que confirma els relats històrics sobre grans felins ('lobo cerval') al nord d'Espanya entre els segles XVI i XIX. També confirma que el linx eurasiàtic i el linx ibèric van coexistir a la Península fins a dates històriques recents.
A qui afecta
Comunitat científica en paleontologia, zooarqueologia i conservació; el registre és rellevant per a la història natural de la serralada Cantàbrica.
El límit honest
És un únic exemplar: no permet estimar la mida real de la població ni la data exacta de l'extinció definitiva. Els investigadors barallen dues hipòtesis sobre com va arribar a la sima (caiguda accidental o una entrada avui col·lapsada) i la menor mida de l'animal com a possible senyal de declivi poblacional queda plantejada, no demostrada.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un nou mètode detecta en cranis fòssils que els humans arcaics ja criaven nadons indefensos
Analitzar deformacions cranials permet deduir que els nadons de fa més d'un milió d'anys naixien tan indefensos com els actuals i requerien cures constants, un senyal de comportament social cooperatiu molt antic.
Els neandertals ja recol·lectaven marisc de manera planificada fa 115.000 anys
Un estudi liderat des de Catalunya i publicat a PNAS demostra que els neandertals de Múrcia menjaven mol·luscs seguint els cicles estacionals, sobretot a l'hivern: una estratègia fins ara atribuïda només al Homo sapiens.
Un estudi reinterpreta la pesta de Mallorca de 1820 combinant models matemàtics i arxius històrics
Investigadors de la UAB i la UOC revisen a PNAS l'últim gran brot de pesta d'Europa occidental: creuant un registre diari inèdit amb models estadístics conclouen que van pesar les formes pneumònica i septicèmica, no la bubònica clàssica.