Ciència · Dada verificada
Un esquelet a Cantàbria situa el linx boreal a la Península fins fa uns 200 anys
Un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic trobat en una sima de Cantàbria i datat fa uns 210 anys endarrereix la desaparició de l'espècie al sud-oest d'Europa dos segles respecte al que es creia.
Què ha passat
Un equip liderat per la Universitat de la Corunya ha documentat un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic (Lynx lynx) a la Sima Topinoria, a Cantàbria. Els ossos, en posició anatòmica i molt ben conservats, els van descobrir espeleòlegs el 2020 a uns 100 metres de profunditat. La datació per radiocarboni situa l'animal fa uns 210 anys, cosa que indica que l'espècie va persistir al nord peninsular fins a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Fins ara, l'exemplar més recent descrit era als Pirineus de Navarra i datava de fa uns 400 anys. L'anàlisi osteomètrica identifica un mascle adult jove d'uns tres anys i 19,7 kg, més petit que exemplars ibèrics més antics.
Per què importa
El registre revisa la cronologia d'extinció del linx eurasiàtic a la península ibèrica, que es creia desapareguda segles abans, i aporta la primera evidència material que confirma els relats històrics sobre grans felins ('lobo cerval') al nord d'Espanya entre els segles XVI i XIX. També confirma que el linx eurasiàtic i el linx ibèric van coexistir a la Península fins a dates històriques recents.
A qui afecta
Comunitat científica en paleontologia, zooarqueologia i conservació; el registre és rellevant per a la història natural de la serralada Cantàbrica.
El límit honest
És un únic exemplar: no permet estimar la mida real de la població ni la data exacta de l'extinció definitiva. Els investigadors barallen dues hipòtesis sobre com va arribar a la sima (caiguda accidental o una entrada avui col·lapsada) i la menor mida de l'animal com a possible senyal de declivi poblacional queda plantejada, no demostrada.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.