Ciència · Dada verificada
Un estudi del CSIC situa l'origen dels crustacis peneids al Pacífic fa 125 milions d'anys
Una recerca liderada pel CSIC reescriu com aquests crustacis van colonitzar el planeta: no van sorgir al mar de Tetis, sinó al Pacífic Oriental, i la dispersió a llarga distància va ser un motor clau de la biodiversitat.
Què ha passat
Un estudi internacional liderat pel CSIC, publicat el 2026 a Journal of Biogeography, conclou que l'avantpassat comú més recent d'aquests crustacis (camarons) es va originar al Pacífic Oriental durant el Cretaci Inferior, fa uns 125 milions d'anys, i no al mar de Tetis com es pensava. L'equip va reconstruir les rutes de dispersió amb una filogènia calibrada amb fòssils, marcadors moleculars i models estadístics d'espai continu, analitzant més de 34.000 registres de 155 espècies actuals. Van detectar creuaments transatlàntics entre Amèrica i Àfrica, colonitzacions cap a Oceania i el sud-est asiàtic, i una acceleració de la dispersió prop del límit Cretaci-Paleogen.
Per què importa
Aporta un model alternatiu a les hipòtesis biogeogràfiques clàssiques, basades només en barreres físiques i tectòniques, i mostra que la dispersió a llarga distància i la plasticitat ecològica van ser motors de la biodiversitat actual d'aquests crustacis. La metodologia d'espai continu ofereix una resolució espacial nova per reconstruir com colonitzen el planeta els organismes marins.
A qui afecta
La comunitat científica en biogeografia, evolució i biologia marina; és recerca bàsica sense aplicació directa immediata.
El límit honest
És un model reconstruït estadísticament a partir de dades actuals i fòssils, no una observació directa del passat; les datacions i rutes són inferències subjectes a revisió amb nous fòssils o marcadors. L'estudi se centra en un grup concret de crustacis i no demostra que el mateix patró s'apliqui a altres organismes.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.