Ciència · Dada verificada
Un estudi mostra que els bacteris evolucionen pel camí més fàcil, no pel més eficaç davant els antibiòtics
Investigadors del CSIC i la UPM demostren que el rumb de la resistència als antibiòtics el marca quina mutació apareix abans, no quina és millor. La troballa ajuda a entendre per què predir les vulnerabilitats bacterianes és més complex del que es creia.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature Communications i liderat per Alejandro Couce (CNB-CSIC i UPM) va cultivar dues soques d'Escherichia coli amb tendències mutacionals diferents sota la pressió de l'antibiòtic cefotaxima. Totes dues es van fer resistents, però per rutes genètiques diferents: una més ràpida i eficaç via l'enzim TEM-1, i una altra més lenta via la proteïna PBP3. Contra la teoria clàssica, els bacteris amb més tendència a mutar la PBP3 van seguir aquesta via encara que la de TEM-1 fos objectivament millor. El que va determinar el camí no va ser quina mutació era més avantatjosa, sinó quina va aparèixer primer.
Per què importa
La resistència als antibiòtics és un dels grans reptes sanitaris globals. L'estudi mostra que, per anticipar com evolucionarà un bacteri, no n'hi ha prou de saber quines mutacions serien beneficioses: cal saber quines són més probables en cada context. Aquest coneixement és clau per a estratègies com la sensibilitat col·lateral, que aprofita que un bacteri resistent a un fàrmac es torna vulnerable a un altre per combatre infeccions resistents.
A qui afecta
Investigadors en microbiologia i resistència antimicrobiana, i, a mitjà termini, els metges que dissenyen combinacions d'antibiòtics contra infeccions resistents.
El límit honest
És recerca bàsica feta amb Escherichia coli al laboratori, no un tractament clínic. Precisament la conclusió és que predir les vulnerabilitats bacterianes és més difícil del que es pensava: bacteris en condicions idèntiques van desenvolupar perfils de sensibilitat oposats segons la seva tendència mutacional. Falta traslladar aquestes troballes a estratègies terapèutiques validades en pacients.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxia
Un nou algoritme d'intel·ligència artificial ha localitzat un forat negre supermassiu consumint una estrella a més de 30.000 anys llum del nucli galàctic, un fet mai observat tan lluny. Valida una tècnica per trobar-ne més.
El telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»
El James Webb ha captat l'espectre més detallat d'un «petit punt vermell» de l'univers primitiu i hi ha trobat més de 40 línies que apunten a un forat negre supermassiu envoltat de gas dens.
Un fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífers
L'anàlisi microscòpica dels ossos d'un cinodont argentí indica que podria haver parit cries vives, cosa que avançaria uns 90-95 milions d'anys l'aparició d'aquest tret en el llinatge dels mamífers.