Ciència · Dada verificada
Un estudi proposa un nou mecanisme per explicar la formació de l'Etna, un dels volcans més actius d'Europa
Investigadors suïssos i italians plantegen que l'Etna s'alimenta de magma preexistent a 80 km de fondària, un origen poc conegut que ajuda a entendre les seves erupcions freqüents i a millorar l'avaluació del risc volcànic.
Què ha passat
Un estudi internacional de la Universitat de Lausana (Suïssa) i l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia italià (INGV), publicat l'abril passat a The Journal of Geophysical Research, proposa una nova hipòtesi sobre l'origen de l'Etna, el volcà sicilià de més de 500.000 anys i uns 3.000 metres d'altura. Segons el treball, liderat per Sébastien Pilet, el volcà no encaixa en els tres mecanismes coneguts de formació. Analitzant mostres i reconstruint la història química de les laves, els autors conclouen que s'alimenta de petites quantitats de magma que ja existeixen al mantell superior, a uns 80 km de fondària, i que ascendeixen de manera esporàdica per la col·lisió entre les plaques africana i euroasiàtica. Això situaria l'Etna en una quarta categoria poc coneguda, la dels volcans "petit-spot", descrita el 2006 per geòlegs japonesos i observada fins ara només en estructures submarines de pocs centenars de metres.
Per què importa
Entendre com es forma i s'alimenta un dels volcans més actius d'Europa és un avanç que, segons els autors, ajuda a explicar les seves erupcions freqüents i allana el camí cap a una millor avaluació del risc volcànic. L'Etna té activitat magmàtica diverses vegades l'any i les seves erupcions afecten regularment infraestructures com l'aeroport de Catània.
A qui afecta
La comunitat científica que estudia el vulcanisme i les poblacions i infraestructures de Sicília exposades a l'activitat de l'Etna.
El límit honest
És una hipòtesi nova, no una explicació tancada: l'origen del volcà continua sent incert i cal més recerca per confirmar el model "petit-spot" en un estratovolcà d'aquesta mida, molt més gran que les estructures on s'havia observat aquest fenomen. L'estudi millora la comprensió del risc, però no permet predir erupcions concretes.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.