Ciència · Dada verificada
Un estudi reinterpreta la pesta de Mallorca de 1820 combinant models matemàtics i arxius històrics
Investigadors de la UAB i la UOC revisen a PNAS l'últim gran brot de pesta d'Europa occidental: creuant un registre diari inèdit amb models estadístics conclouen que van pesar les formes pneumònica i septicèmica, no la bubònica clàssica.
Què ha passat
Un estudi de la UAB (i el Centre de Recerca Matemàtica) i la UOC, publicat el 2026 a PNAS, revisa el brot de pesta iniciat el maig de 1820 a l'est de Mallorca, tradicionalment classificat com a pesta bubònica tardana. A partir d'un registre històric diari inèdit —amb malalts, morts, convalescents i recuperats— combinat amb mètodes quantitatius, els autors Pere Puig i Joana Pujadas-Mora conclouen que la mortalitat va arribar al 78% i que els malalts empitjoraven molt ràpidament, indicis de les formes pneumònica i septicèmica. Les dades descarten les rates com a reservori i apunten a ectoparàsits humans (puces, polls) i al contagi directe. El brot hauria arribat de Tànger via tripulants infectats desembarcats de forma clandestina a Son Servera. Les mesures d'aïllament (cordons sanitaris a Artà, Son Servera, Capdepera i Manacor) van frenar-ne l'expansió. Van morir més de 2.400 dels 7.500 habitants de la zona.
Per què importa
Aporta evidència nova sobre com circulaven les epidèmies abans de la bacteriologia i mostra el valor de combinar modelització matemàtica amb fonts d'arxiu per reconstruir la transmissió de patògens en poblacions històriques. El cas també documenta l'eficàcia dels confinaments i cordons sanitaris per contenir un brot, un precedent útil per entendre el paper del comportament humà i la mobilitat en les epidèmies.
A qui afecta
La comunitat científica d'epidemiologia històrica i de salut pública; també interessa l'àmbit acadèmic català (UAB, UOC, CRM) i qui estudia la història sanitària de Mallorca.
El límit honest
És una reinterpretació basada en documentació històrica i models estadístics, no en anàlisi genètica de restes: sense ADN del patogen, la identificació de les formes pneumònica i septicèmica continua sent una inferència a partir de la mortalitat i els símptomes descrits, no una prova biològica directa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.