Ciència · Dada verificada
Un estudi revela que comunitats prehispàniques van gestionar l'aigua sense cap Estat central
Els camps elevats de La Mojana (Carib colombià) cobrien 500.000 hectàrees i controlaven inundacions i sequeres. Un nou estudi mostra que els van fer comunitats cooperatives, i que la tècnica es podria recuperar avui.
Què ha passat
Un estudi publicat a Communications Sustainability documenta els sistemes de camps elevats de La Mojana, al Carib colombià, usats des del segle I a.C. fins al segle XI d.C. Ocupen unes 500.000 hectàrees. L'equip va cartografiar 500 hectàrees al municipi de San Marcos (Sucre) i va registrar 1.600 llomes i 63 plataformes de vivenda, d'uns 1,4 metres d'altura. Amb un mètode nou per calcular la mà d'obra, estimen que un sistema de canal i lloma es podia construir en menys de dos mesos amb prop de 800 persones, sobre una població d'uns 1.600 habitants. Conclouen que van ser obra de comunitats locals cooperatives, no de governants centralitzats.
Per què importa
Aporta evidència que grans obres hidràuliques sostenibles es van fer amb organització horitzontal i molta menys mà d'obra del que es creia. El sistema mitigava inundacions i sequeres redistribuint l'aigua i millorant els sòls, i els autors plantegen que aquesta solució ancestral es podria readoptar per gestionar l'aigua sense intervenció directa de l'Estat.
A qui afecta
Comunitats locals de la regió de La Mojana i el Carib colombià, exposades a inundacions i sequeres; també la recerca sobre gestió sostenible de l'aigua.
El límit honest
És una reconstrucció basada en estimacions de mà d'obra i evidència etnogràfica, no una prova directa: la hipòtesi de les eines de fusta encara no s'ha comprovat i no se sap del cert per què es van abandonar aquests sistemes abans de l'arribada dels espanyols. La readopció actual és una proposta, no un projecte en marxa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.