Salta al contingut
Última hora
CiènciaLa missió PUNCH de la NASA encerta l'arribada d'una tempesta solar amb un marge de 30 minutsCiènciaTroben a Ruidera un fòssil cranial humà de fa 200.000 anys, el primer del jacimentSalutVall d'Hebron fa la primera cirurgia pediàtrica d'Europa amb un robot d'una sola incisióSalutUn PET no invasiu detecta per primer cop en viu els microtrombes que agreugen l'alzheimerCiènciaDescobreixen com els bacteris expulsen cèl·lules per sobreviure: una via per desfer biofilms sense antibiòticsCiènciaDetecten quatre nanes blanques ocultes a menys de 65 anys llum de la TerraPlanetaLes bicicletes elèctriques de BiciMAD eviten 1.400 tones de CO₂ l'any a Madrid, segons un estudi de cicle de vidaSocietatUn tribunal declara nul l'acomiadament d'una embarassada en període de prova i obliga a readmetre-laCiènciaUn estudi revela que comunitats prehispàniques van gestionar l'aigua sense cap Estat centralCiènciaALMA detecta per primer cop el gas que alimentava les galàxies fa 13.000 milions d'anys

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Un estudi revela que comunitats prehispàniques van gestionar l'aigua sense cap Estat central

Els camps elevats de La Mojana (Carib colombià) cobrien 500.000 hectàrees i controlaven inundacions i sequeres. Un nou estudi mostra que els van fer comunitats cooperatives, i que la tècnica es podria recuperar avui.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
Un estudi revela que comunitats prehispàniques van gestionar l'aigua sense cap Estat central
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi publicat a Communications Sustainability documenta els sistemes de camps elevats de La Mojana, al Carib colombià, usats des del segle I a.C. fins al segle XI d.C. Ocupen unes 500.000 hectàrees. L'equip va cartografiar 500 hectàrees al municipi de San Marcos (Sucre) i va registrar 1.600 llomes i 63 plataformes de vivenda, d'uns 1,4 metres d'altura. Amb un mètode nou per calcular la mà d'obra, estimen que un sistema de canal i lloma es podia construir en menys de dos mesos amb prop de 800 persones, sobre una població d'uns 1.600 habitants. Conclouen que van ser obra de comunitats locals cooperatives, no de governants centralitzats.

Per què importa

Aporta evidència que grans obres hidràuliques sostenibles es van fer amb organització horitzontal i molta menys mà d'obra del que es creia. El sistema mitigava inundacions i sequeres redistribuint l'aigua i millorant els sòls, i els autors plantegen que aquesta solució ancestral es podria readoptar per gestionar l'aigua sense intervenció directa de l'Estat.

A qui afecta

Comunitats locals de la regió de La Mojana i el Carib colombià, exposades a inundacions i sequeres; també la recerca sobre gestió sostenible de l'aigua.

El límit honest

És una reconstrucció basada en estimacions de mà d'obra i evidència etnogràfica, no una prova directa: la hipòtesi de les eines de fusta encara no s'ha comprovat i no se sap del cert per què es van abandonar aquests sistemes abans de l'arribada dels espanyols. La readopció actual és una proposta, no un projecte en marxa.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència