Ciència · Dada verificada
Un experiment resol l'origen magnètic d'una anomalia nuclear estudiada durant 20 anys
Un experiment amb zinc-70 demostra que la "millora de baixa energia" en l'emissió de raigs gamma és de caràcter magnètic. Tanca una pregunta oberta des de fa dues dècades i millora els models de com es formen els elements a les estrelles.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature el 15 de juliol de 2026 presenta un experiment sobre la funció de força de raigs gamma (γSF) del nucli de zinc-70 (70Zn). Els resultats mostren que la "millora de baixa energia" (LEE), una anomalia observada per primera vegada el 2004 en ferro-56 i 57 i confirmada després en molibdè-95 i altres nuclis, és de naturalesa magnètica: es deu a transicions dipolars magnètiques (M1) entre estats nuclears. Fins ara, després de més de dues dècades de recerca, no s'havia pogut confirmar experimentalment si aquesta millora era de tipus elèctric o magnètic; el 2013 només s'havia establert que era de caràcter dipolar.
Per què importa
La LEE afecta les prediccions de les taxes de reacció nuclear, ja que augmenta les seccions eficaces de captura radiativa de neutrons respecte a les expectatives teòriques. Determinar-ne la naturalesa millora la capacitat predictiva sobre com es creen els elements a les estrelles (nucleosíntesi astrofísica) i sobre l'estructura del nucli. És un precedent que tanca una qüestió oberta de llarga durada en física nuclear.
A qui afecta
Físics nuclears i astrofísics que modelen la formació d'elements a les estrelles i les reaccions de captura de neutrons.
El límit honest
El resultat s'ha establert per al zinc-70; la LEE apareix en molts nuclis lleugers i de massa mitjana, però no en tots, i encara cal confirmar si la mateixa naturalesa magnètica s'aplica de manera general i com depèn la seva amplitud i forma de l'estructura nuclear. La font és un únic article; no consten rèpliques independents.
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Descobreixen que el "petit cervell" del cor el protegeix de fallar sota estrès
Científics de Yale han identificat en ratolins dos tipus de neurones del "petit cervell" del cor. Un d'ells, les Ddah1+, protegeix l'òrgan de fallar sota estrès, una pista per a futurs tractaments cardíacs.
Un nou mètode químic permet fabricar en dissolució nitrurs metàl·lics fins ara difícils de sintetitzar
Un equip descriu a Nature una via en sals foses i alta pressió per produir nanocristalls de nitrurs metàl·lics refractaris com TiN o GaN, materials clau per a il·luminació LED, electrònica de potència i catàlisi.
Un model cognitiu explica com raonem davant de jocs nous i pot ajudar a dissenyar IA més flexible
Un estudi de Nature amb més de 1.000 participants i 121 jocs de taula mostra que davant d'un joc desconegut les persones raonen de manera sistemàtica amb simulacions mentals ràpides i poc profundes. Un patró que pot inspirar sistemes d'IA més adaptatius.