Ciència · Dada verificada
Un experiment resol l'origen magnètic d'una anomalia nuclear estudiada durant 20 anys
Un experiment amb zinc-70 demostra que la "millora de baixa energia" en l'emissió de raigs gamma és de caràcter magnètic. Tanca una pregunta oberta des de fa dues dècades i millora els models de com es formen els elements a les estrelles.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature el 15 de juliol de 2026 presenta un experiment sobre la funció de força de raigs gamma (γSF) del nucli de zinc-70 (70Zn). Els resultats mostren que la "millora de baixa energia" (LEE), una anomalia observada per primera vegada el 2004 en ferro-56 i 57 i confirmada després en molibdè-95 i altres nuclis, és de naturalesa magnètica: es deu a transicions dipolars magnètiques (M1) entre estats nuclears. Fins ara, després de més de dues dècades de recerca, no s'havia pogut confirmar experimentalment si aquesta millora era de tipus elèctric o magnètic; el 2013 només s'havia establert que era de caràcter dipolar.
Per què importa
La LEE afecta les prediccions de les taxes de reacció nuclear, ja que augmenta les seccions eficaces de captura radiativa de neutrons respecte a les expectatives teòriques. Determinar-ne la naturalesa millora la capacitat predictiva sobre com es creen els elements a les estrelles (nucleosíntesi astrofísica) i sobre l'estructura del nucli. És un precedent que tanca una qüestió oberta de llarga durada en física nuclear.
A qui afecta
Físics nuclears i astrofísics que modelen la formació d'elements a les estrelles i les reaccions de captura de neutrons.
El límit honest
El resultat s'ha establert per al zinc-70; la LEE apareix en molts nuclis lleugers i de massa mitjana, però no en tots, i encara cal confirmar si la mateixa naturalesa magnètica s'aplica de manera general i com depèn la seva amplitud i forma de l'estructura nuclear. La font és un únic article; no consten rèpliques independents.
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.