Ciència · Dada verificada
Un fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífers
L'anàlisi microscòpica dels ossos d'un cinodont argentí indica que podria haver parit cries vives, cosa que avançaria uns 90-95 milions d'anys l'aparició d'aquest tret en el llinatge dels mamífers.
Què ha passat
Un estudi publicat a Frontiers in Mammal Science ha analitzat la microestructura òssia d'un exemplar adult del cinodont Chiniquodon theotonicus, de fa uns 236 milions d'anys, trobat al nord-oest de l'Argentina. Els investigadors, liderats pel paleontòleg Leandro Gaetano (CONICET), van identificar una "línia neonatal": un anell de creixement no cíclic associat a l'acceleració del desenvolupament just després del naixement. A partir d'aquesta marca van estimar que la cria pesava uns 1,7 kg en néixer i 12 kg en morir (un 14% de la massa adulta). Comparat amb milers d'espècies actuals, l'exemplar s'agrupa amb els mamífers placentaris, els únics que produeixen cries relativament grans, i no amb rèptils ni aus. Això suggereix que era vivípar i avança entre 90 i 95 milions d'anys l'aparició d'aquesta estratègia reproductiva respecte a les estimacions anteriors.
Per què importa
La viviparitat és un dels trets reproductius més característics dels mamífers. Trobar-ne un possible senyal en un avantpassat tan antic aporta evidència fòssil directa sobre quan i com va sorgir, i podria reordenar la cronologia evolutiva del llinatge amb un mètode replicable basat en la histologia òssia.
A qui afecta
Comunitat científica de paleontologia i biologia evolutiva; recerca sobre l'origen dels mamífers.
El límit honest
És una hipòtesi basada en un sol exemplar i en la interpretació d'un anell de creixement: els mateixos autors indiquen que cal confirmar-ho amb nous fòssils abans de donar per feta la nova cronologia. La massa neonatal és una estimació, no una mesura directa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxia
Un nou algoritme d'intel·ligència artificial ha localitzat un forat negre supermassiu consumint una estrella a més de 30.000 anys llum del nucli galàctic, un fet mai observat tan lluny. Valida una tècnica per trobar-ne més.
Un estudi mostra que els bacteris evolucionen pel camí més fàcil, no pel més eficaç davant els antibiòtics
Investigadors del CSIC i la UPM demostren que el rumb de la resistència als antibiòtics el marca quina mutació apareix abans, no quina és millor. La troballa ajuda a entendre per què predir les vulnerabilitats bacterianes és més complex del que es creia.
El telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»
El James Webb ha captat l'espectre més detallat d'un «petit punt vermell» de l'univers primitiu i hi ha trobat més de 40 línies que apunten a un forat negre supermassiu envoltat de gas dens.