Ciència · Dada verificada
Un fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífers
L'anàlisi microscòpica dels ossos d'un cinodont argentí indica que podria haver parit cries vives, cosa que avançaria uns 90-95 milions d'anys l'aparició d'aquest tret en el llinatge dels mamífers.
Què ha passat
Un estudi publicat a Frontiers in Mammal Science ha analitzat la microestructura òssia d'un exemplar adult del cinodont Chiniquodon theotonicus, de fa uns 236 milions d'anys, trobat al nord-oest de l'Argentina. Els investigadors, liderats pel paleontòleg Leandro Gaetano (CONICET), van identificar una "línia neonatal": un anell de creixement no cíclic associat a l'acceleració del desenvolupament just després del naixement. A partir d'aquesta marca van estimar que la cria pesava uns 1,7 kg en néixer i 12 kg en morir (un 14% de la massa adulta). Comparat amb milers d'espècies actuals, l'exemplar s'agrupa amb els mamífers placentaris, els únics que produeixen cries relativament grans, i no amb rèptils ni aus. Això suggereix que era vivípar i avança entre 90 i 95 milions d'anys l'aparició d'aquesta estratègia reproductiva respecte a les estimacions anteriors.
Per què importa
La viviparitat és un dels trets reproductius més característics dels mamífers. Trobar-ne un possible senyal en un avantpassat tan antic aporta evidència fòssil directa sobre quan i com va sorgir, i podria reordenar la cronologia evolutiva del llinatge amb un mètode replicable basat en la histologia òssia.
A qui afecta
Comunitat científica de paleontologia i biologia evolutiva; recerca sobre l'origen dels mamífers.
El límit honest
És una hipòtesi basada en un sol exemplar i en la interpretació d'un anell de creixement: els mateixos autors indiquen que cal confirmar-ho amb nous fòssils abans de donar per feta la nova cronologia. La massa neonatal és una estimació, no una mesura directa.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.