Ciència · Dada verificada
Un fòssil de Morella aporta la primera evidència d'una infecció bacteriana en un dinosaure
Una tíbia d'Iguanodon trobada a Morella conserva la primera evidència documentada en un dinosaure de reacció òssia per una infecció bacteriana. Les tècniques d'imatge mèdica actual permeten reconstruir la salut d'animals extingits fa 125 milions d'anys.
Què ha passat
Un equip de recerca ha identificat en una tíbia dreta de més d'un metre d'Iguanodon bernissartensis, trobada al jaciment de Mas de la Parreta (Morella, Castelló), la primera evidència documentada en un dinosaure d'una reacció òssia provocada per una infecció bacteriana originada en una úlcera de la pell. El fòssil, del Cretaci Inferior (fa uns 125 milions d'anys), es va estudiar amb tomografia axial computada (TAC) a l'Hospital General Universitari de Castelló i reconstruccions 3D. Un diagnòstic diferencial va descartar callus de fractura i tumors, i va concloure que l'os va reaccionar formant nou teixit ossi davant una úlcera cutània avançada, probablement polimicrobiana. El treball s'ha publicat a Royal Society Open Science.
Per què importa
És un avanç en paleopatologia: poques vegades es pot reconstruir la salut d'un individu fòssil concret. La formació de nou teixit ossi demostra que l'animal va sobreviure prou temps per desenvolupar una resposta inflamatòria prolongada, i estableix un precedent metodològic en aplicar tècniques d'imatge mèdica hospitalària a l'estudi d'animals extingits.
A qui afecta
Comunitat paleontològica i els jaciments de la Formació Arcilles de Morella, referents del Cretaci Inferior europeu.
El límit honest
La identificació dels bacteris concrets és una hipòtesi basada en la similitud amb les úlceres tropicals humanes, no una confirmació directa. L'estudi analitza un únic individu, de manera que no permet estimar quant de freqüents eren aquestes infeccions entre els dinosaures.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.