Ciència · Dada verificada
Un fòssil del Montsec revela per primer cop com era la pell d'un cocodril de fa 125 milions d'anys
La llum ultraviolada ha permès veure els teixits tous conservats en un cocodrilomorf lleidatà del Cretaci inferior: escames, possibles òrgans sensorials i fins i tot un patró de coloració a la cua.
Què ha passat
Un equip liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descrit per primera vegada els teixits tous conservats en el Montsecosuchus depereti, un cocodrilomorf d'uns 50 cm trobat a les calcàries litogràfiques de la Pedrera de Meià (Lleida), datat en uns 125 milions d'anys (Cretaci inferior, Barremià). L'exemplar (MGB-512), conservat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i descobert fa més d'un segle, es va analitzar amb llum ultraviolada, que fa destacar els teixits fossilitzats respecte de la roca. El mètode ha permès documentar escames epidèrmiques de mides diverses, possibles òrgans sensorials al coll, extremitats i marges del tronc i la cua, estructures cartilaginoses al tòrax i un patró de bandes clares i fosques a la cua interpretat com a coloració original. L'estudi s'ha publicat el 2026 al Zoological Journal of the Linnean Society.
Per què importa
És la primera descripció de la pell d'aquest cocodril primitiu i, si es confirma, el membre més antic dels cocodrilomorfs amb coloració preservada. Aporta evidència sobre l'evolució inicial de la pell, la respiració i la biologia externa del grup, i mostra el valor del registre fòssil català per entendre la història dels vertebrats.
A qui afecta
La comunitat paleontològica i científica; també el patrimoni natural del Prepirineu català i el Geoparc Mundial UNESCO Orígens.
El límit honest
Els autors reconeixen que no poden assegurar de quin color era la cua: la interpretació del patró de coloració com a camuflatge disruptiu encara s'ha de confirmar. La identificació d'alguns teixits, com els possibles òrgans sensorials, es basa en inferències a partir dels cocodrils actuals.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.