Ciència · Dada verificada
Un fòssil del Montsec revela per primer cop com era la pell d'un cocodril de fa 125 milions d'anys
La llum ultraviolada ha permès veure els teixits tous conservats en un cocodrilomorf lleidatà del Cretaci inferior: escames, possibles òrgans sensorials i fins i tot un patró de coloració a la cua.
Què ha passat
Un equip liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descrit per primera vegada els teixits tous conservats en el Montsecosuchus depereti, un cocodrilomorf d'uns 50 cm trobat a les calcàries litogràfiques de la Pedrera de Meià (Lleida), datat en uns 125 milions d'anys (Cretaci inferior, Barremià). L'exemplar (MGB-512), conservat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i descobert fa més d'un segle, es va analitzar amb llum ultraviolada, que fa destacar els teixits fossilitzats respecte de la roca. El mètode ha permès documentar escames epidèrmiques de mides diverses, possibles òrgans sensorials al coll, extremitats i marges del tronc i la cua, estructures cartilaginoses al tòrax i un patró de bandes clares i fosques a la cua interpretat com a coloració original. L'estudi s'ha publicat el 2026 al Zoological Journal of the Linnean Society.
Per què importa
És la primera descripció de la pell d'aquest cocodril primitiu i, si es confirma, el membre més antic dels cocodrilomorfs amb coloració preservada. Aporta evidència sobre l'evolució inicial de la pell, la respiració i la biologia externa del grup, i mostra el valor del registre fòssil català per entendre la història dels vertebrats.
A qui afecta
La comunitat paleontològica i científica; també el patrimoni natural del Prepirineu català i el Geoparc Mundial UNESCO Orígens.
El límit honest
Els autors reconeixen que no poden assegurar de quin color era la cua: la interpretació del patró de coloració com a camuflatge disruptiu encara s'ha de confirmar. La identificació d'alguns teixits, com els possibles òrgans sensorials, es basa en inferències a partir dels cocodrils actuals.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Tres fragments de crani adult situen 'Homo antecessor' més a prop de neandertals i humans actuals
Un estudi amb participació del CENIEH mesura per primera vegada, capa per capa, el gruix cranial de tres adults d'aquesta espècie d'Atapuerca: està dins el rang dels humans actuals i els neandertals.
Espanya, segona de la UE en ajuts ERC Advanced 2025: 29 projectes i 81,7 milions
Les institucions espanyoles acolliran 29 projectes de recerca capdavantera finançats amb 81,7 milions d'euros pel Consell Europeu de Recerca, només per darrere d'Alemanya dins la UE.
La NASA acaba el LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la Lluna
La NASA ha acabat el desenvolupament i les proves del LEMS, la primera estació sísmica que els astronautes desplegaran a la superfície lunar. Reprèn una línia de recerca aturada des de 1977, ara amb sensors més compactes i autònoms.