Ciència · Dada verificada
Un fòssil trobat al Brasil identifica la serp més antiga separada del llinatge principal
El fòssil, de fa entre 85 i 75 milions d'anys, és el primer de serp articulada trobat al Brasil i aporta evidència que aquests rèptils van evolucionar en hàbitats molt més diversos del que es creia.

Què ha passat
Un estudi publicat a Nature descriu Tametara mirim, una nova espècie de serp fòssil del Cretaci superior del sud-est del Brasil, datada entre fa 85 i 75 milions d'anys. Segons els autors, liderats per Tiago Simões (Universitat de Princeton), podria ser l'espècie més antiga coneguda que es va separar del llinatge principal de les serps. El fòssil conserva crani i cos en tres dimensions i articulats, i és el primer de serp articulada trobat al Brasil. Tomografies microcomputades d'alta resolució mostren trets del crani propis d'una serp excavadora i un cervell amb hemisferis i sostre òptic més petits que els de moltes serps modernes.
Per què importa
És només la quarta espècie de serp fòssil del Mesozoic trobada amb aquest nivell de conservació, cosa que permet reconstruir per primera vegada trets de la neuroanatomia primerenca del grup. Les dades indiquen que les serps del Cretaci ja ocupaven hàbitats excavadors, terrestres i marins, i qüestionen la idea d'una evolució lineal cap al seu pla corporal.
A qui afecta
La comunitat científica que estudia l'evolució dels vertebrats i, en concret, l'origen de les serps, un dels debats oberts de la paleontologia.
El límit honest
L'origen i l'evolució primerenca de les serps segueixen en debat: la datació del fòssil és àmplia (85-75 milions d'anys) i la seva posició com a espècie més antiga separada del llinatge és una hipòtesi que caldrà contrastar amb nous fòssils. Simões preveu combinar dades genòmiques i neuroanatòmiques de totes les famílies per aclarir com emergeixen aquestes novetats evolutives.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


